Un 34% dels catalans voldria canviar d’habitatge a causa de la Covid-19, però només el 23% s’ho podria permetre, segona l’estudi L’impacte de l Covid-19 en estats d’ànims, expectatives i hàbits de consum, publicat per EAE Business School.

Segons revela aquesta enquesta, realitzada sobre 1.711 persones, les persones més interessades a canviar d’habitatge són les que viuen en pisos o apartaments sense balcó ni terrassa.

Actualment, un 10,4% dels catalans resideix en habitatges -pis o apartament- que no disposen d’espais exteriors; un 66% viu en pisos o apartaments amb balcó o terrassa i un 22% viuen en cases unifamiliars o apariades. Un 76,2% de persones disposen d’habitatge en propietat i un 23,8% viuen en lloguer. Un 9,1% tenen intenció de canviar de llar en un futur pròxim.

“Les noves necessitats derivades dels canvis en els hàbits de vida i les pràctiques laborals estan impulsant noves demandes en la mena d’habitatge. Ara es prioritza tenir un espai exterior sigui terrassa, balcó o jardí (50%), que permeti viure d’una forma més saludable (46,4%), viure en el camp o prop de la mar (43%) i tenir més espai a l’interior de l’habitatge (37,5%),” explica l’autor de l’estudi, Pablo Contreras.

L’estudi també assenyala que alguns factors que, abans de la pandèmia, tenien molt de pes a l’hora de triar un habitatge, ara han perdut valor com residir en el centre de la ciutat o en una ciutat. En aquest sentit, el 18% vol viure lluny del centre de la ciutat o el 21% prefereix viure en una localitat més petita. Disposar d’un espai apropiat i còmode per al teletreball també és un dels factors a tenir en compte per al 27% dels enquestats catalans.

“El teletreball ha reduït la necessitat de disposar d’un habitatge proper al lloc de treball el qual ha impulsat el desig de reubicar el domicili en zones rurals o perifèriques de les ciutats. La pandèmia ha qüestionat el valor de viure en zones cèntriques i ha generat una major necessitat de més amplitud d’espai en la llar i de la disposició de llocs segurs per a viure, minimitzant amb això el risc de contagi. El desplaçament a les segones residències que s’ha produït en molts casos és indicatiu d’aquesta tendència”, detalla Contreras.