“S’ha fet una feina immensa.” El president francès, Emmanuel Macron, va destacar ahir amb aquestes paraules les obres fetes a Notre-Dame. Ahir es complien dos anys del gegantesc incendi i el cap de l’Elisi va aprofitar-ho per fer la seva primera visita oficial des del sinistre a la catedral parisenca. “Tenim la mirada posada en els tres pròxims anys, perquè haurem de respectar els nostres objectius i necessitarem una gran mobilització i una planificació molt exigent i rigorosa”, hi va afegir Macron, qui l’endemà de l’incendi havia promès reconstruir-la en cinc anys. Difícilment les obres hauran acabat aleshores, però sí que es preveu que el temple gòtic obri les portes al públic l’abril del 2024.

Durant els primers dotze mesos posteriors a l’incendi, que va generar una commoció mundial, les obres a Notre-Dame semblaven immerses en un viacrucis. Contaminació pel plom, mal temps, la pandèmia de la Covid-19... Els maldecaps s’acumulaven. Així ho resumia fa un any la imatge d’una grua aturada pel confinament a la vora del temple gòtic. Des d’aleshores, però, els operaris han reprès la feina i han premut l’accelerador. A finals de l’any passat van acabar amb el titànic desmuntatge de la bastida calcinada, que va comportar que es tallessin uns 40.000 tubs. Unes tasques prèvies que conclouran definitivament aquest estiu. Això permetrà que les obres de la vertadera reconstrucció comencin a principis de l’any que ve.

“Respectarem el termini”, va defensar ahir al matí el general Georgelin, que presideix l’organisme especial encarregat de la reconstrucció, en una entrevista a l’emissora de ràdio pública France Inter. Tanmateix, les autoritats juguen amb l’ambigüitat d’obrir les portes de la catedral i que aquesta estigui totalment reconstruïda d’aquí a tres anys, una possibilitat força més improbable. Les obres es veuran accelerades gràcies a la decisió de reconstruir l’agulla del creuer, la teulada i l’armadura de fusta de la coberta —les principals parts destruïdes— de manera idèntica. Milers de roures ja han estat tallats a França perquè pugui utilitzar-se la seva preuada fusta. Les autoritats disposen de 830 milions d’euros, fruit de donacions, per finançar una reconstrucció que ha esdevingut un repte d’estat.

El consell municipal de París també va debatre ahir un pla per remodelar l’esplanada de Notre-Dame. Tot i que en el cas del temple del segle XIII es va apostar per una reconstrucció conservadora, les autoritats locals volen reimaginar el seu entorn. Han previst organitzar un concurs internacional d’arquitectura i urbanisme per reformar aquesta emblemàtica zona al cor de la capital francesa.

El ressorgiment de la catedral comença a veure la llum, però les ombres de misteri perduren pel que fa a les causes de l’incendi. Fa dos anys va començar una investigació policial i des d’aleshores no se’n sap gran cosa, a part que es prioritza la hipòtesi d’un accident. Fonts pròximes han indicat aquesta setmana a l’AFP que els agents han acabat la part de recopilació de proves en el temple sinistrat. Ara s’espera que els estudis científics dels materials reunits permetin desxifrar si el foc va originar-se per una cigarreta mal apagada, un curtcircuit o un altre motiu.