Un rostre fresc, el d’Annalena Baerbock, una dona disposada a conquerir per als Verds la cancelleria d’Angela Merkel. O dos conservadors enfrontats, el centrista Armin Lachet i el dretà Markus Söder, decidits a no deixar passar l’altre al davant. Aquesta era la imatge política d’ahir, dia en què els Verds van decidir-se a lluitar, per primer cop en la seva història, pel poder a Alemanya, mentre els conservadors es barallaven per la designació del seu candidat.

Laschet, president de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), va deixar en mans de la junta federal del partit, el que va dirigir Merkel divuit anys, la decisió. Söder va comprometre’s a acatar-la i anar a la campanya per a les eleccions sota les regles del joc net, malgrat que fa una setmana la CDU ja havia expressat el seu suport a Laschet, però el bavarès no es va donar per assabentat.

La designació del candidat conservador, d’una banda, i de la líder verda, de l’altra, va palesar dues maneres de fer política. Els conservadors van mostrar les trinxeres amb què entraran en l’era post-Merkel, mentre que els ecologistes van demostrar que ja no són els nens entremaliats dels orígens.

La designació ecologista ha recaigut en Baerbock, de 40 anys, mare de dues nenes i sense experiència de govern, segons reconeixia ella mateixa. Però amb molt d’instint polític, capacitat de resposta ràpida i set anys d’experiència com a diputada del Bundestag (Parlament).

És probable que, fora dels focus, sí que hi hagi hagut una rivalitat entre les seves aspiracions i les del seu company de lideratge al partit, Robert Habeck. Però les han sabut gestionar prou bé, per presentar-se com un equip disciplinat, conscient que només un podia guanyar-se el lloc. Aquest un, o una, ha estat la persona que semblava amb més capacitat per a una fita històrica en aquest partit, nascut als anys seixanta com a moviment de protesta.

Els Verds, segons en intenció de vot després dels conservadors, seran l’únic partit amb possibilitats de conquerir la cancelleria liderats per una dona. La CDU/CSU acomiaden els setze anys de lideratge de Merkel embolicats en una picabaralla oberta entre homes. Ni tan sols quan somreien, com feien ahir, Laschet des de Berlín i Söder desde Munic, poden estar-se d’enviar-se missatges feridors. Laschet insistia que cal joc net i no polaritzar, després que el seu rival bavarès hagués estat intrigant entre delegacions de la CDU fins a trobar adhesions de qui temen perdre escons amb el candidat centrista.

Ha passat una setmana des que tots dos van formalitzar les seves aspiracions a ser el candidat. Söder ho ha aprofitat per anar intrigant amb la seva arma preferida: els sondejos, que el consideren més popular i carismàtic.

Söder ha representat la vida dura i el rigor contra la pandèmia, en haver aplicat restriccions dures a Baviera d’acord amb la via que demana Merkel. Però Laschet és més proper a la recerca de consensos que caracteritza la cancellera i és un europeista declarat. Söder, en canvi, com a ministre de Finances a Baviera, durant la crisi de l’euro, va pronunciar-se per deixar penjada Grècia amb els seus deutes. Més tard, en la següent gran crisi europea, la migratòria, va fer la vida impossible a Merkel amb les seves exigències de tancar fronteres mentre el país rebia gairebé un milió de refugiats. És difícil saber, anys després, si aleshores actuava per convicció o per atraure l’electorat més dretà.

La CSU bavaresa ha representat sempre la consigna del seu patriarca, Franz Josef Strauss, de no deixar espai polític lliure més a la dreta del partit con a estratègia contra els ultres. Això, a la pràctica, vol dir fer el joc a la ultradreta. A escala d’un land, com Baviera, potser sigui dominable. Però a escala del país més poderós d’Europa implica un perill de gir polític i acostament als populismes representats per l’hongarès Viktor Orbán o el polonès Jaroslaw Kaczinsky, amb qui Merkel ha intentat marcar distàncies. Sense trencar, és clar, d’acord amb el dogma de la cancellera de mirar d’entendre’s amb tothom, menys amb la ultradreta de casa, l’alemanya.