El centrista Armin Laschet, líder poc carismàtic de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel, va demostrar que almenys té una característica compartida amb la cancellera: la capacitat de resistència i de no deixar una negociació fins que no se surt amb la seva. Després d’una setmana de baralla oberta amb el dretà Markus Söder, cap de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Laschet va aconseguir, ahir de matinada, el suport que necessitava per fer retirar el seu rival de la cursa per la cancelleria.

Va ser en una reunió híbrida, en part presencial en part per teleconferència, entre la seixantena de membres de la junta del seu partit. La va convocar Laschet dilluns mateix, unes hores després que Söder es comprometés a obeir el mandat del partit nacional si es produïa amb un resultat prou clar. La votació va acabar amb 31 membres a favor de Laschet i 9 a favor del rival, més sis abstencions. En la llarga sessió va quedar palès que el cap del partit nacional no té el suport tancat de tots els seus. Especialment a l’est del país, on més forta és la ultradreta, s’afavoria Söder, a qui es considera prou dretà per guanyar espai polític als radicals.

Laschet va aconseguir, si més no, que la decisió no sortís dels gremis del partit per anar a parar als diputats del Bundestag (Parlament federal), com volia Söder. La setmana abans, en una sessió a porta tancada del grup parlamentari, se li van escapar al candidat centrista bastants vots. Es poden atribuir al nerviosisme entre els conservadors davant els sondejos, que mostren la CDU/CSU afeblida i col·loquen el bavarès com a més carismàtic i popular que Laschet.

El llenguatge dels sondejos no és fiable. Es tracta de decidir qui ha de liderar Alemanya no segons l’estat d’ànim actual, marcat per la pandèmia, van advertit uns quants pesos pesants de la CDU. Söder presumeix d’una bona gestió davant la Covid al seu land, mentre que Laschet s’ha desviat de la línia prudent de la cancellera a Renània del Nord-Westfàlia, d’on és cap del govern. Aquesta és la diferència substancial respecte a Merkel, però quant a orientació política comparteixen el centrisme i l’europeisme incondicional.

Europa, per extensió, s’estalvia així el perill d’un gir a la dreta del partit dominant a Alemanya. Söder, com la resta de la CSU, cuida més les relacions amb l’hongarès Viktor Orbán o fins i tot el rus Vladímir Putin que amb el francès Emmanuel Macron. Laschet, que va ser eurodiputat, mima els eixos tradicionals de la política exterior alemanya, especialment amb París i amb Brussel·les. Ara ha demostrat, a més, que no s’arronsa mentre altres comencen a impacientar-se per anar a dormir.

En cas de guanyar les eleccions previstes pel setembre, el més probable és que acabi governant en coalició amb els Verds d’Annalena Baerbock.

La candidata ecologista és des de dilluns, en què el seu partit la va designar per a aquesta lluita, la gran esperança d’un canvi polític real a la potència industrial europea. Òbviament lluita per arribar a la cancelleria. Però també pot canviar prou coses si es queda a mig camí, d’aliada d’un conservador fidel a la línia centrista que deixarà vacant Merkel.