Biden s’arremanga pel planeta
El president dels EUA anuncia que reduirà les emissions a la meitat pel 2030
La UE aplaudeix el retorn de Washington a la lluita contra el canvi climàtic i la Xina i Rússia refermen el seu compromís
Si alguna cosa tenia clara Joe Biden quan va arribar a la presidència era que els Estats Units havien de tornar al multilateralisme, a la cooperació internacional, als acords globals. Els EUA havien de tornar a ser una referència mundial, recuperar la posició de privilegi i lideratge per excel·lència. I la manera més fàcil de demostrar-ho i deixar enrere els quatre anys de Donald Trump era a través de la lluita contra el canvi climàtic.
Al retorn als Acords del Clima de París, tercer decret que va signar com a president, s’hi ha sumat una administració que ha tornat a “fer cas de la ciència” i a preocupar-se pel medi ambient. El compromís és tan intens que ahir Biden va ser l’amfitrió de la Cimera de Líders pel Clima, una trobada virtual amb els principals actors globals que ha de servir de prèvia de la cimera de l’ONU sobre el tema del novembre a Glasgow, i en què Biden va aprofitar per posar sobre la taula el compromís ferm dels EUA en la lluita contra el canvi climàtic.
La prova més clara: la renovació dels objectius nord-americans. “Els Estats Units s’encaminen a reduir els gasos amb efecte d’hivernacle a la meitat a finals d’aquesta dècada. Aquí és cap a on ens dirigim com a nació”, va dir Biden: una reducció de fins al 52% l’any 2030 agafant com a referència les emissions del 2005. O, vist d’una altra manera: gairebé dobla l’aposta a què es va comprometre Barack Obama en la signatura inicial dels Acords de París. La fita final és que, el 2050, els Estats Units assoleixin la neutralitat d’emissions.
“El cost de la inacció s’està acumulant”, va advertir. Per a la Casa Blanca, és un “imperatiu moral” però també econòmic: la Casa Blanca fa dies que intenta vendre un paquet d’infraestructura basat en l’economia i energia verda. “Particularment els que diem que representem les economies mundials més importants, hem de fer un pas endavant”, va dir Biden.
Brussel·les, alleujada
El retorn de Washington al primer pla de la lluita contra el clima va ser rebuda com una benedicció per les potències europees, òrfenes del lideratge nord-americà en l’era Trump. “És una bona notícia per al món”, va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel. “És molt bo tornar a tenir els EUA al nostre bàndol en la lluita contra el canvi climàtic”, hi va afegir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Els objectius nord-americans són menys ambiciosos que els de la Unió Europea, que dimecres es va comprometre a retallar emissions com a mínim en un 55% el 2030, i molt enrere del Regne Unit, que les reduirà en un 68% el 2030 i en un 78% el 2035. Tot i això, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va assegurar que el pla de Washington és un “punt d’inflexió”.
Un dels grans èxits de la cimera de Biden va ser que va reunir totes les grans potències mundials, incloses la Xina i Rússia. Dos països que no van celebrar tant el retorn dels EUA al lideratge mundial en el tema climàtic, i que van aprofitar per recordar els compromisos que ja havien adquirit fa temps i els passos que estan fent en aquest sentit. El president rus, Vladímir Putin, va dir que Rússia s’està “acostant amb una responsabilitat completa” a complir els objectius que s’havia imposat; el seu homòleg xinès, Xi Jinping, va reafirmar el compromís del seu país de descarbonitzar-se el 2060: un objectiu menys ambiciós que Washington o Europa, però amb una visió semblant: “Protegir el medi ambient és protegir la productivitat, i millorar el medi ambient és millorar la productivitat”, va dir Xi, amb la mateixa mirada cap als beneficis econòmics d’un gir cap a polítiques verdes.
Com en totes les trobades mundials d’aquesta mena, qui menys coses es va guardar al pap i no va estalviar paraules d’alarma va ser el secretari general de l’ONU, António Guterres, que va insistir que el món està “a la vora del precipici”. “Ens cal un planeta verd, però estem en alerta roja”, va advertir.
Els líders mundials tampoc es van estalviar la crítica de Xiye Bastida, una activista indígena mexicana que va queixar-se de la falta d’ambició dels polítics i va descriure el problema del canvi climàtic com a fruit del colonialisme i el capitalisme.
LES XIFRES
Thunberg esbronca el Congrés
En paral·lel a la cimera del clima organitzada per la Casa Blanca, l’activista climàtica Greta Thunberg testificava davant la Cambra de Representants dels Estats Units. El seu discurs punyent contra les elits polítiques es va tornar a fer sentir, amb acusacions als polítics d’”ignorar” la crisi climàtica i amenaçant que, si els líders mundials no fan la seva feina, la seva generació agafarà les regnes del repte. “Fins quan us creieu que podreu ignorar la crisi climàtica [...] sense que ningú us obligui a retre comptes?”, va preguntar Thunberg, que va advertir els legisladors nord-americans que les futures generacions, les que hauran de patir les conseqüències de la inacció contra el canvi climàtic, seran les que escriuran els llibres d’història.”Vostès han de decidir com volen ser recordats. El meu consell –va concloure– és que triïn de manera intel·ligent”, i hi va afegir que els activistes climàtics “no es rendiran sense lluitar”. Thunberg es va enfrontar diversos cops a l’anterior president dels EUA, Donald Trump.