Castells
L’aturada més llarga
El món casteller afronta entre resignat i reivindicatiu el segon any de possible inactivitat, preocupat per quan es podran tornar a fer castells
Valls i Vilafranca es plantegen presentar propostes al Procicat perquè els doni permís per fer actuacions simbòliques
Les colles intenten fer activitats internes sobretot per conservar la canalla
Entre la resignació i la reivindicació. Des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) es té assumit que enguany tampoc no hi haurà castells a les places. A Valls i a Vilafranca, però, es plantegen fer un primer pas per recuperar l’activitat. Sant Jordi és una data emblemàtica, no solament per al món del llibre i la rosa, sinó també, des de ja fa una pila d’anys, per al món casteller. Hi ha el consens que per Sant Jordi s’aixeca oficiosament el teló de la temporada, que ja no s’atura fins al mes de novembre. Però enguany, igual que l’any passat, les places s’han quedat buides de castellers i tot apunta que així tornarà a ser durant tota la campanya. Estem parlant de l’aturada més llarga que han patit els castells en tota la seva bicentenària història.
A diferència del curs passat, però, en què el món casteller assistia a l’obligada aturada amb resignació i pessimisme, enguany es podria dir que “la resignació hi continua sent, però, en canvi, ara es veu la llum al final del túnel”: “Si bé tenim assumit que castells a les places segurament tampoc en veurem, sí que esperem que la vacunació i la immunitat de grup ens permetin fer coses”, explica la directora de la CCCC, Cristina Sánchez. La gran preocupació, lògica, dels castellers és quan podran tornar a fer castells, tenint en compte que, per la seva naturalesa, els castells són l’última frontera de la Covid. És a dir, quan el Procicat autoritzi a fer castells, és que ja no quedarà res més per autoritzar.
En aquest sentit, però, a Valls i a Vilafranca no es resignen a passar un segon any d’absoluta inactivitat. “Cal fer alguna cosa, respectant sempre, i com no pot ser de cap altra manera, les decisions del Procicat”, afirma convençut el president de la Colla Vella, Albert Pedret, que es mostra partidari de no restar passius, sinó de presentar a les autoritats una proposta de retorn progressiu a l’activitat: “Encara que sigui d’una manera simbòlica, hem de poder anar a plaça com a primer pas perquè, de mica en mica, es pugui anar incrementant el ventall de possibilitats.”
A Valls, la data marcada en vermell per fer aquest primer acte d’afirmació castellera és el 24 de juny, Sant Joan. L’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp es mostra receptiu i cal precisar en quin format es faria la hipotètica presència. “La idea és presentar un projecte al Procicat que reuneixi totes les mesures de seguretat i que ens l’accepti”, comenta Pedret. L’opció que es valora passaria per poder fer uns pilars de salutació, que podrien ser executats per castellers vacunats o amb PCR, amb l’assistència de públic guardant les distàncies. Pel que fa a la Colla Joves, el seu cap, Jaume Martí, ha confirmat a El Punt Avui que la seva formació “valora favorablement aquesta iniciativa, però sempre que la situació ho permeti i que sigui possible, també, fer alguns assajos abans per preparar un pilar de 5 amb garanties”.
Paral·lelament, a Vilafranca del Penedès, el president dels Castellers de Vilafranca, Carles Mata, es planteja anar una mica més enllà, i, atenció, perquè anuncia que els verds ja tenen “aparaulada una actuació amb un Ajuntament, per a finals de juny, amb públic assegut i la intenció de fer-hi castells amb mascaretes, castellers vacunats i altres amb test d’antígens i amb tot un protocol de seguretat establert”. Aquesta hipotètica actuació també quedaria a expenses de ser autoritzada pel Procicat.
Cuidar la canalla
Mentrestant, les colles de Valls, de Vilafranca i de molts altres llocs miren de mantenir viu el contacte amb els seus components tot organitzant activitats socials de caire divers. “En general, ens consta que les colles han anat deixant les activitats telemàtiques per prioritzar les presencials, en la mesura que ha estat possible”, indica la directora de la CCCC. “Parlem de convocar caminades per la muntanya, sortides en bicicleta, esmorzars amb grups reduïts, xerrades castelleres... Tot enfocat a mantenir el caliu de colla”, concreta Sánchez. Però, sobretot, les colles han tingut molt interès a fer activitats regulars per a la canalla, tot mirant d’equiparar la seva dinàmica a les activitats extraescolars. En aquesta línia, són moltes les colles que fan activitats lúdiques per a la canalla al locals o en espais a l’aire lliure, tot esperant que, més endavant, les autoritats sanitàries els deixin poder treballar els poms dels castells, tal com confirmem totes les fonts citades.
En aquest delicat terreny de la canalla, en el món casteller hi ha un sentiment de disconformitat respecte a com es contempla la seva situació respecte d’altres sectors. “Nosaltres no entenem com, per exemple, la canalla no pot fer assajos de castells i, en canvi, sí que pot jugar a futbol o a qualsevol altre esport”, es queixa Cristina Sánchez des de la CCCC. Així estan les coses en el món casteller, amb gairebé 10.000 castellers censats a Catalunya que es mantenen a l’expectativa, conscients que les possibilitats de poder tornar a fer castells en condicions normals aquesta temporada cotitzen com les accions de la superlliga europea de futbol. Sigui com vulgui, a dia d’avui, qualsevol opinió categòrica sobre això és bàsicament especulativa.
