Per alguns és la “tieta de Catalunya”. Per la Mireia Feliu, però, Núria Feliu, senzillament, és la seva tieta. Mireia canta Feliu (Temps Record) és el disc amb què la neboda de la històrica cantant de Sants, acompanyada pel reputat contrabaixista (aquí, però, en funcions de pianista) i arranjador David Mengual, soci seu en el projecte The Lindy Hoppers Band, insufla aires nous, i amb regust jazzístic, a un repertori que coneix des de la infantesa. “A la tieta l’anàvem a veure a l’envelat, a la Cúpula Venus... A casa teníem tots els seus discos, que ens sabíem de memòria”, recorda Feliu, que, amb deu anys, i amb un elegant vestit negre de la seva mare, ja va estrenar-se en el repertori de la tieta cantant Els lilàs floreixen en una trobada familiar.

Que Mireia Feliu fos “la neboda de la Feliu” era un detall que, durant molts anys, en el terreny professional, va “intentar amagar”. El parentesc, però, va quedar al descobert quan, l’any 2002, totes dues van gravar Amb un aire country. “Es pot dir que va ser aleshores quan la tieta em va ensenyar de debò l’ofici”, recorda Feliu. “Vaig aprendre a saber estar dalt d’un escenari, a actuar en directe en ràdios i televisions... Vaig quedar impressionada quan, un dia, va ensopegar a l’escenari i, amb naturalesa, va convertir allò en un gag”. Ara, amb Mireia canta Feliu , publicat mentre Núria Feliu, que al setembre farà 80 anys, es recupera d’un ictus, li brinda “un reconeixement” que s’afegeix al que l’any passat se li va fer als premis Enderrock (“la vaig acompanyar i em va enorgullir veure com tothom li mostrava un gran respecte”), o al que, fa unes setmanes, li dedicava l’escriptora Núria Cadenes, que, en un article a Vilaweb, revelava com Núria Feliu, des de l’anonimat i amb discreció, havia aportat 30.000 pessetes a una campanya de denúncia per l’absolució dels assassins de Guillem Agulló.

“Des del primer moment tenia clar que les cançons, tot i formar una part molt important de la meva història musical i familiar, no podia fer-les tal com les feia ella”, explica la cantant. “No volia, ni podria ser una Núria Feliu 2”. Amb la participació, doncs, de Marc Cuevas al contrabaix, Oriol Roca a la bateria i Joan Mas al saxo, Feliu i Mengual han “desestructurat” un repertori “ingent” amb cançons com ara És un gigoló, Anirem tots cap al cel, La flor de París o aquella amb la qual va començar l’aventura: El vestir d’en Pascual. “Li vaig dir a en David [Mengual] que, si ens en sortíem amb aquesta, ho faríem amb tota la resta”, explica la cantant tot somrient. “I ell, al final, va dir: «És el tema que més m’ha costat d’adaptar en la meva vida musical!».”