Quan escric aquest text, la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica de l’Estat informa de 3,41 milions de contagis acumulats per covid-19, dels quals 76.980 no han superat la malaltia. L’anàlisi d’aquestes dades en col·lectius de persones vulnerables i la resposta científica a la pandèmia permeten extreure diverses conclusions. En voldria destacar dues, coincidint justament amb la celebració del Dia Mundial de la Immunologia.

En primer lloc, la majoria dels casos d’infecció per SARS-CoV-2 són lleus i sense símptomes o, en tot cas, amb febre i tos com a principals manifestacions. Ara bé, en persones amb un sistema immune afeblit, la probabilitat d’evolució a estadis més greus augmenta substancialment. En segon lloc, disposar, en menys d’un any, de diverses vacunes amb una relació benefici-risc irrefutable és una fita impensable que fa valdre la magnitud de l’impacte social quan conflueixen en la mateixa direcció l’esforç de la recerca i la cooperació d’aliances publicoprivades de tot el món.

Aquestes conclusions serveixen per reflexionar, des d’una perspectiva poc abordada durant la pandèmia, el rol de la recerca i la innovació agroalimentària en la salut immune de la societat. Anem per parts.

En el transcurs de la vida, les persones experimentem molts canvis en el nostre sistema immunitari. Durant la gestació, depenem de la mare perquè compartim amb ella la funció immune. En néixer, la nutrició té un paper fonamental per tal de conformar un sistema immunitari òptim que, sumat a les vacunes i a la higiene, protegeix el sistema immunitari del risc, la gravetat i la durada d’una infecció potencial. En pocs anys, el sistema immunitari assoleix la maduresa. Més enllà de patologies sobrevingudes, el procés natural d’envelliment comporta un augment del risc d’infecció, ja que és una etapa d’immunosenescència en què es redueix la producció de cèl·lules noves i la funcionalitat del sistema immunitari es deteriora. La vulnerabilitat implícita en aquesta etapa comporta una susceptibilitat més alta a malalties i més consum d’antibiòtics. A la llarga, pot induir una certa resistència a aquesta mena de fàrmacs, que pot motivar un cicle viciós que fa augmentar un altre cop el risc d’infeccions i redueix l’efectivitat de vacunes –com la de la grip estacional–, ja que la resposta dels anticossos disminueix.

Així doncs, disposar d’un sistema immunitari eficient al llarg de la vida com a responsable de la defensa contra els patògens és clau. Això depèn de factors genètics i, alhora, ambientals, entre els quals la nutrició és l’actor principal per mantenir òptimament les funcions del nostre organisme, com ara les del sistema immunitari. Tot i que sabem que una bona nutrició és bàsica per a la nostra salut, encara estem lluny de percebre’n la importància a l’hora d’optimitzar el nostre sistema immunitari per prevenir o respondre més bé a agressions víriques potencials. La raó principal és que la prevenció no es percep físicament perquè l’efectivitat és l’absència de símptomes, i no hi donem més importància fins que els comencem a notar. En altres paraules, potser tenim el cotxe amb els pneumàtics desgastats, però no ens hi fixem i, malgrat tenir recanvis, no els canviem quan toca. I això ens pot passar factura en una revolt perillós.

Una mostra que podem prevenir més bé el declivi del sistema immunitari és que, malgrat tenir disponible la vacuna de la grip estacional, cada any moren per aquesta causa més de 3.500 persones, de les quals un 80% són majors de 65 anys (font: Instituto de Salud Carlos III). I aquesta correlació entre edat i taxa de mortalitat es magnifica davant d’altres virus més agressius. En el cas de la covid-19, es passa d’un risc de mortalitat inferior al 0,5% en menors de 50 anys a un 8% en persones entre 70 i 80 anys, fins a arribar a un 16% a partir dels 80 anys. I aquest risc el comparteixen persones d’altres edats amb condicions lligades a la immunodeficiència, com ara els malalts de càncer, asma, diabetis, obesitat, entre d’altres, d’altíssima prevalença social.

Per tant, la covid-19 ha posat damunt la taula la necessitat de prendre consciència de la importància de preparar el nostre sistema immunitari davant d’eventuals agressions per virus com el SARS-CoV-2 i prevenir-ne, en la mesura que sigui possible, l’evolució.

Per fer front a aquest repte, la ciència i la innovació alimentària hi tenen molt a dir. Actualment, les empreses alimentàries impulsen nombroses iniciatives amb l’objectiu de desenvolupar aliments que continguin ingredients innovadors, que ens ajudin a optimitzar les nostres defenses i a preparar-les per ser eficients en la prevenció i en la resposta a nous virus per evitar l’agreujament de la infecció i, per tant, la letalitat.

Aquest àmbit de recerca rep el nom d‘immunonutrició i té com a objectiu redissenyar la composició dels aliments mitjançant el perfeccionament de la quantitat de nutrients i ingredients nous amb efecte positiu sobre el sistema immunitari. Per exemple, emprant vitamines A, B6, B12, C, D i E o minerals com el zinc, el ferro, el seleni i el magnesi, entre d’altres, i, alhora, identificant ingredients nous, com ara els derivats dels àcids grassos omega-3, noves fibres dietètiques, alternatives proteiques, microorganismes amb major efecte probiòtic, entre molts d’altres amb efectes immunes menys descrits, però molt interessants. Tot plegat per desenvolupar aliments que combinin ingredients de tal manera que el seu efecte sigui sumatori i, per tant, idoni a l’hora de mantenir intactes les funcions immunes del nostre organisme. I fer-ho de manera diferencial i personalitzada considerant el rang d’edat i les necessitats individuals que tenim al llarg de la nostra vida. En altres paraules, la indústria alimentària té la capacitat de proporcionar-nos una estratègia preventiva convertint aliments convencionals en funcionals, és a dir, aliments que a més de nodrir-nos ens ajuden a millorar el nostre benestar o ens prevenen del risc de desenvolupar una determinada patologia, en aquest cas, una infecció futura del nostre sistema immunitari.

El lector, encertadament, es pot preguntar per què calen els aliments funcionals si amb una dieta equilibrada podem obtenir tots els nutrients que necessitem. La realitat, però, és que consumim una quantitat molt per sota del que seria recomanable d’alguns d’aquests nutrients essencials. I això encara és més evident a mesura que envellim, de manera que es generen situacions de dèficit immunitari per malnutrició. Per això, sempre cal remarcar que els aliments funcionals són un complement a una dieta equilibrada que ens aporten un plus beneficiós per a la salut que no obtindríem si no els consumíssim. I, especialment important, són una opció molt sensata per integrar amb normalitat en un context d’hàbits dietètics i d’estil de vida diari. Es tracta d’adoptar com a forma cultural la configuració d’un patró dietètic plenament conscients que és clau en termes de prevenció i d’autogestió del benestar, sense esperar-ne efectes palpables a curt termini, perquè ho seran a més endavant.

Això no té sentit, és clar, sense demanda ni confiança del consumidor en les propietats dels aliments funcionals. Pel que fa a la demanda, els informes de Google Trends mostren que la pandèmia ha afectat els comportaments dietètics a tot el món, i posen en relleu una correlació entre casos de contagi i el nombre de cerques que relacionen alimentació i immunitat. En relació amb la confiança, el sector alimentari té la tasca difícil de superar les barreres legítimes del consumidor respecte als aliments funcionals, generant un coneixement irrefutable i incorporant al producte missatges clars de l’efecte en la salut. I per això, les aliances entre empreses alimentàries i entitats clau del sistema d’innovació com els centres tecnològics prenen molt sentit, perquè es genera un coneixement científicament sòlid que pot ser aplicat a la innovació del producte i afavorir que el consumidor l’accepti i hi confiï.

En conclusió, apostar per una intensificació de les polítiques de salut pública en el vessant preventiu és possible si aprenem de la resposta científica global –més enllà de la gestió de les patents de les vacunes– de la pandèmia. Estimular la recerca i la innovació cooperativa del sector industrial alimentari i d’entitats del sistema d’R+D+I pot comportar un salt qualitatiu que faci més visible el potencial d’aquest sector com a primer recurs per aturar l’impacte de noves amenaces biològiques i com a pedra angular de la innovació per a la salut i el benestar del conjunt de la societat.