Dos magistrats del Tribunal Constitucional, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, han considerat “desproporcionada” la pena de presó que el Tribunal Suprem va imposar després del judici del procés, i han vist provat que en aquell procediment judicial es van vulnerar els drets a la legalitat sancionadora (article 25.1 de la Constitució), en relació amb els drets a la llibertat personal (art 17.1), a la llibertat ideològica (art 16) i de reunió (art 21).

Això és el que expressen al vot particular que han presentat contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que avala la condemna imposada a Jordi Turull per delictes de sedició i de malversació de fons públics. La defensa la recorrerà ara a la justícia europea.

Xiol i Balaguer van votar en contra d’aquesta sentència, que va quedar aprovada per set vots a dos. Cal recordar que el tribunal hauria d’estar format per 12 magistrats, però Fernando Valdés va renunciar l’octubre passat després de ser investigat per maltractaments, i Cándido Conde Pumpido i Antonio Narváez es van apartar de les deliberacions per haver fet consideracions prèvies sobre el procés independentista.

Els dos magistrats que discrepen de la sentència consideren que el Tribunal Constitucional no ha explorat la possibilitat “de formular un judici diferent sobre la proporcionalitat de les penes imposades” que estigués “més d’acord amb una interpretació oberta del principi de legalitat i en sintonia amb la cultura jurídica comuna dels països de la Unió Europea”. “Una visió del principi de legalitat” –assenyalen– “que troba la seva articulació òptima en la preservació de l’estat de dret”.

Ho argumenten, entre altres, per l’existència de “dubtes notables” sobre el fet que es cometés el delicte de sedició. Començant pel fet que s’aplica d’acord ambls fets del 20 de setembre del 2017, una manifestació convocada per organitzacions civils “aliena a una tasca de decisió política o administrativa del Consell Executiu de la Generalitat”. A més, recorden que Turull es va integrar al Govern el juliol del 2017 i se li imposa la pena per una suposada ’garantia solidària’ de tots els membres del Govern.

Segons el vot particular, també hi ha “dubtes” sobre el fet que les manifestacions del 20 de setembre i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 es puguin considerar com un “alçament públic i tumultuari”. “Els fets del 20 de setembre es van desenvolupar en el curs d’una concentració, i per tant en principi es troben emparats en l’exercici del dret de reunió”.

Pel que fa al referèndum de l’1-O, els dos magistrats consideren que els incidents que es van produir “van tenir caràcter aïllat” i per tant “no és fàcil atribuir a aquesta mobilització ciutadana elements tumultuaris”. A més recorden que el control institucional era “molt alt” i implicava la “suspensió de qualsevol classe d’eficàcia de la normativa que pretenia donar legitimitat al denominat referèndum i als seus resultats”.

Per tant, segons els dos magistrats hi ha “dubtes seriosos” que l’1-O i el 20 de setembre posessin en risc el sistema democràtic.

Els magistrats també consideren que el Tribunal Constitucional no ha abordat a fons l’aplicació del principi de proporcionalitat als condemnats i creu que la imposició de penes tan altes pot tenir com a efecte secundari el desànim dels ciutadans a exercir drets fonamentals.