Patrimoni

Girona integra el fons de la fàbrica Grober als seus arxius

Les fotos, gravacions de so i textos d’entre el 1900 i el 1990 documenten el passat industrial de la ciutat

El fons ha estat cedit per la família Borrell Martí

Unes 547 foto­gra­fies, 12 cin­tes mag­ne­tofòniques, 1.201 docu­ments tex­tu­als, 10 estam­pes, 1 car­net, 1 placa iden­ti­fi­ca­tiva de car­ru­atge i 3 matrius d’impremta s’han incor­po­rat als arxius muni­ci­pals de Girona. Aquest mate­rial, datat entre el 1900 i el 1990, amb un alt volum de docu­ments del 1920 al 1960, cons­ti­tu­eix el fons docu­men­tal de la fàbrica Gro­ber que la família Bor­rell Martí ha cedit a l’Ajun­ta­ment i que ara serà a dis­po­sició d’inves­ti­ga­dors o afi­ci­o­nats de la història de la ciu­tat a través del Ser­vei de Gestió Docu­men­tal, d’Arxiu i Publi­ca­ci­ons muni­ci­pal. L’acte de donació es va for­ma­lit­zar ahir a Girona entre Javier Bor­rell i el tinent d’alcal­dia de l’Ajun­ta­ment de Girona, Lluís Martí.

Història de la ciu­tat

Entre els docu­ments cedits, Joan Boa­des, cap del Ser­vei de Gestió Docu­men­tal, d’Arxiu i Publi­ca­ci­ons des­taca les foto­gra­fies que cor­res­po­nen a moments o fets impor­tants en la història de la fàbrica Gro­ber a Girona: la visita del rei Alfons XIII el 28 de maig de l’any 1930, la des­trucció i recons­trucció de la fàbrica Gro­ber després de la Guerra Civil o les acti­vi­tats cul­tu­rals que es van orga­nit­zar des de les enti­tats vin­cu­la­des a la planta. L’any 1922 S.A. Gro­ber va fun­dar l’Ate­neu Social Democràtic (després de la Guerra Civil va pas­sar a dir-se Foment de Cul­tura), amb l’objec­tiu de pro­moure el desen­vo­lu­pa­ment pro­fes­si­o­nal i cul­tu­ral dels tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res de la fàbrica i les seves famílies. La seu estava situ­ada en un edi­fici propi del car­rer Nou del Tea­tre, que arri­bava fins al car­rer Sant Josep; anti­ga­ment havia estat pro­pi­e­tat de la família Cors. L’edi­fici cons­tava d’una sala de ball (més enda­vant trans­for­mada en el Cinema Modern), un cafè i sala de jocs i diver­ses aules. A l’Ate­neu s’hi desen­vo­lu­pa­ven acti­vi­tats de tipus lúdic i cul­tu­ral, prin­ci­pal­ment pel per­so­nal de la fàbrica, però ober­tes a la població. S’orga­nit­zava en dife­rents sec­ci­ons, les prin­ci­pals de les quals eren l’Escola d’Ense­nya­ment Pri­mari, l’Escola d’Ofi­cis i Arts deco­ra­ti­ves i l’orfeó Cants de Pàtria. L’enti­tat es clau­surà el 1975. En aquest sen­tit són relle­vants les gra­va­ci­ons de con­certs de l’Orfeó Cants de Pàtria, l’Orfeó Atlàntida o l’Orfeó de la Prin­ci­pal de la Bis­bal, i els com­pro­vants de paga­ment de les des­pe­ses de l’escola Foment de Cul­tura per a l’adqui­sició de pro­duc­tes com roba, mate­rial de neteja, mate­rial esco­lar, pa, lla­mi­na­du­res o subs­crip­ci­ons a revis­tes.

Pas­sat indus­trial

“Aquesta és una donació espe­cial perquè també és un home­natge a les mol­tes famílies que van estar vin­cu­la­des a la Gro­ber. La donació és molt impor­tant per a la memòria històrica i perquè dóna valor al pas­sat indus­trial de la ciu­tat. La Gro­ber va ser més que una fàbrica, tenia un ves­sant social i edu­ca­tiu impor­tant, a banda d’econòmic, i també va viure una evo­lució dels drets labo­rals dels tre­ba­lla­dors. Per tant, aquesta docu­men­tació ser­virà per expli­car millor un dels noms pro­pis de la ciu­tat i per saber com es vivia a la ciu­tat”, va recal­car Lluís Martí, agraint la con­ser­vació que la família Bor­rell Martí ha garan­tit fins avui d’aquest fons i la cessió que en fa ara a l’Ajun­ta­ment.

LA FRASE

Aquesta donació també és un homenatge a les famílies vinculades a la Grober.
Lluís Martí
tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Girona

Unes 1.100 persones, de les quals 929 eren dones

La fàbrica Grober va ser fundada l’any 1890 per Cristòfol Grober i Viotti, un italià establert a Girona. Es dedicava a la fabricació de trenzilles i altres elements de passamaneria, com ara cordons de seda, llana, cotó i botons. La primera fàbrica aprofitava l’edifici i part de les instal·lacions que altres empreses havien tingut al barri del Mercadal, entre el carrer del Progrés i el carrer de la Indústria. L’octubre del 1895 es va inaugurar una segona fàbrica a Bescanó, que disposava d’una central hidroelèctrica que abastia de llum les dues fàbriques. L’any 1919 es va constituir la Sociedad Anónima Grober, que va suposar l’entrada a l’empresa dels germans Emili, Joan i Carles Portabella Barrera. La fàbrica Grober va esdevenir la indústria més important de la ciutat i ja a començament del segle XX ocupava unes 1.100 persones, de les quals 929 eren dones. La fàbrica de Girona es va mantenir en funcionament fins al 1978, moment en què es va anar traslladant tota la producció a la fàbrica de Bescanó i es van enderrocar les naus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.