Rússia ha inclòs en una “llista negra” a vuit alts càrrecs europeus, entre ells al president del Parlament Europeu (PE), l’italià David Sassoli, i la vicepresidenta de la Comissió Europea per a Valors i Transparència, la txeca Vera Jourová.

El Ministeri d’Afers exteriors rus ha informat en un comunicat que les persones sancionades tindran prohibida l’entrada a Rússia, una mesura que respon a unes sancions imposades a sis funcionaris russos per la Unió Europea al març.

“La UE continua la política de (imposició de) sancions unilaterals il·legítimes contra ciutadans i organitzacions russes”, ha afirmat la diplomàcia russa.

El departament que dirigeix Serguei Lavrov també ha acusat a Brussel·les d’ “ignorar” les propostes russes per a resoldre les qüestions polèmiques a través d’un diàleg “obert i professional”.

A més de Sassoli i Jourová, també hi són a la “llista negra” russa el cap de la Fiscalia de Berlín, Jörg Raupach; el membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE), el parlamentari liberal francès Jacques Maire, i la cap del Laboratori de Seguretat Química i Biològica de Suècia, Åsa Scott.

També han estat sancionats el director del Centre de l’Idioma Estatal de Letònia, Maris Baltins; el responsable del Departament de la Llengua d’Estònia, Ilmar Tomusk, i el president del Consell Nacional de Letònia per a Mitjans Electrònics, Ivars Abolins.

El president de l’Eurocambra ha estat crític amb Rússia per les seves accions relacionades tant amb el líder opositor rus Alexéi Navalni com amb l’agressió russa en l’est d’Ucraïna.

Jourová, al seu torn, ha acusat a Rússia –i a la Xina– d’estar darrere de molts de les faules, la desinformació i altres formes de manipulació i distorsions de notícies que s’estan difonent durant la pandèmia del coronavirus.

En l’origen d’aquesta mesura està el fet que el passat 2 de març, els Vint-i-set van imposar sancions a quatre persones relacionades directament amb la detenció de l’opositor rus Alexéi Navalni, que compleix ara una condemna de dos anys i mig de presó per un antic cas penal, després de sobreviure a l’agost passat a Sibèria un enverinament amb agent tòxic Novichok del qual culpa al president de Rússia, Vladímir Putin.

Es tracta del cap del Comitè de Recerca de la Federació Russa, Alexandr Bastrykin; del fiscal general, Ígor Krasnov; el cap de la Guàrdia Nacional, Víktor Zólotov, i del cap del Servei Federal Penitenciari, Alexandr Kalashnikov.

El 22 de març, la UE va sancionar a més a dos russos més, el cap del departament del Ministeri d’Interior d’una ciutat txetxena, Aiub Katáev, i el cap de les forces especials de Txetxènia i vice-primer ministre de la República, Abuzaid Vismurádov, que a més és considerat el guardaespatlles “no oficial” del líder txetxè, Ramzán Kadírov.

El bloc comunitari va imposar aquestes sancions per delictes, inclosa la “tortura”, contra persones LGBTI a Txetxènia.