Els independentistes s’encaminen cap a la “supermajoria” que pretenia Alex Salmond en les decisives eleccions de dijous a Escòcia. En joc, un nou referèndum d’independència. Aquesta és la promesa de Nicola Sturgeon, la líder del Partit Nacional Escocès (SNP) i actual ministra principal escocesa, si obté una majoria. L’enquesta de Savanta ComRes per a The Scotsman diu que l’SNP perdria dos escons en comparació amb les eleccions de 2016. Passaria de 63 a 61, i es quedaria a quatre d’una majoria absoluta. El Parlament escocès té 129 diputats i la majoria estaria en els 65.

No obstant, els independentistes obtindrien una aclaparadora majoria de 80 diputats, gràcies als vuit escons que obtindria Alba, el nou partit de Salmond, creat fa un mes, i els onze dels verds, que guanyarien sis diputats respecte al 2016. Ara l’SNP governa amb el suport dels cinc diputats verds. Els tres partits unionistes traurien en total 49 diputats, onze menys que el 2016. Els conservadors continuarien sent el principal partit de l’oposició amb 24 diputats (set menys). Però, tot i que els unionistes s’esforcen a dir que la gent no ha de votar en clau independentista, tothom sap que els resultats s’interpretaran en clau plebiscitària i que està en joc el futur de la unió de les quatre nacions que integren el Regne Unit. “Aquestes eleccions són les més importants de la història del Parlament escocès, va dir Sturgeon, i només l’SNP ofereix un programa perquè un govern seriós condueixi Escòcia a través de la pandèmia i cap a una recuperació sostenible”. El principal argument contra Sturgeon és que “no està centrada en la lluita contra la Covid i que només pensa en la independència”. Potser per això Sturgeon ha anunciat un pla per als primers cent dies de mandat si guanyen enfocats a la recuperació de la sanitat pública, a la protecció dels llocs de treball i al suport a nens i joves.

El líder conservador, Douglas Ross, va demanar als escocesos que donessin una “majoria antireferèndum i pro-Regne Unit a Escòcia”. Va advertir que una majoria de l’SNP esclafaria la recuperació econòmica i posaria fi al Regne Unit.

Per la seva banda, el líder liberaldemòcrata, Willie Rennie, va dir que “per recuperar-nos de la pitjor crisi econòmica i sanitària dels darrers cent anys, no podem tenir un Parlament distret amb la independència”. Això és precisament el contrari del que diuen els independentistes, que asseguren que només amb la independència podran recuperar-se plenament econòmicament. “Acabem d’entrar al ring, i en només quatre setmanes d’existència ja hem clavat un swing [cop de puny llarg, en boxa] als partits establerts”, va dir Salmond. “Ho hem tingut tot en contra en aquesta campanya: els principals mitjans i ens hem quedat sense televisió”, va denunciar en referència a una queixa per la baixa quota de cobertura a la BBC, una queixa desestimada pel regulador.

Els 129 diputats s’escullen amb dues votacions. En la primera es vota per districtes electorals un candidat. Se’n presenta un de cada partit i el que treu més vots guanya. Només compten els vots del guanyador. La resta es perden. Fins a 73 diputats són escollits així. Els 56 diputats restants surten a partir d’una votació de llistes de partits. Hi ha vuit regions on s’escullen set candidats a cada una. L’SNP vol aconseguir la majoria absoluta sense dependre de ningú. Si no hi arribés, els verds li donarien suport. També el partit de Salmond, que es presenta només a les votacions per llistes per no quedar-se amb vots de l’SNP.