Si l’any passat va ser el Grec de la resistència, aquest és el de l’ambició. Si l’any passat es va aguantar el festival amb només el 33% d’aforament, ara es posen a la venda (a partir de demà) el 50% de les localitats, i amb l’objectiu de poder arribar fins a un 70% de públic en cada funció, si el Procicat ho permet. El director, Cesc Casadesús, tanca la seva ruta pel món amb el continent africà. Hi haurà visites d’artistes del Benín, Burkina Faso, el Marroc i l’Aràbia Saudita, però també molta presència de fills d’africans establerts a Catalunya. Enguany és el Grec del got més que mig ple, quant a capacitat de connectar amb veïns i artistes de casa i quant a ambició artística. El Grec ha carregat les piles.

Els noms propis del Grec són interminables. En tot cas, s’hi poden destacar referents internacionals com Peter Brook –fins i tot se li dedica un cicle a la Filmoteca amb la integral de la icònica The Mahabharata–, el grec Dimitris Papaioannou (Transverse orientation), el coreògraf Gregory Maqoma i músics com Omara Portuondo –el tancament d’aeroports va impedir que vingués l’any passat–, així com el retorn de Le Groupe Acrobatique de Tànger i de Jan Lauwers i Rimini Protokoll. Respecte a l’any passat, també hi repeteix Angélica Liddell, ara fent equip amb Milo Rau. Aquesta edició aspira a conèixer referents escènics de l’Àfrica –encara per descobrir a Catalunya– com ara Mohamed El Khatib i Nadia Beugré. El cartell demostra que hi ha un gran desconeixement envers la creació africana –que, en general, integra amb molta més naturalitat música, dansa i discurs compromès–, assenyalava el director del festival, ahir en la presentació en un amfiteatre assolellat.

El Grec del 2021 (la 45a edició, que aviat és dit) té el mateix pressupost que l’any passat, 3,3 milions, però rescata produccions del Grec anterior com ara les adaptacions de La gavina, de Txékhov, a mans d’Àlex Rigola; La casa de los espíritus, d’Isabel Allende, dirigida per Carme Portaceli, i Pedro Páramo, de Juan Rulfo, amb direcció de Mario Gas. I torna una peça més antiga, Delicades, de T de Teatre.

Cesc Casadesús (que prorrogarà un parell d’edicions més, fins a completar el cicle de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona) avisava que el Grec començarà “un dia abans del Congrés Mundial del Mòbil”, el 27 de juny, amb Carrer Robadors. Mathias Énard és un escriptor africà establert a Barcelona que narra en aquesta trama el viatge d’aventures i aprenentatge d’un jove des del Magrib de les primaveres àrabs fins a una Barcelona convulsa que viu els dies del 15-M. El repartiment d’intèrprets joves mostrarà la diversitat de la ciutat. “S’escoltarà àrab”, avançava Casadesús. Les preocupacions socials també ressonen en treballs com els de Sixto Paz (Salvació total); LAMiniMAL, que dirigeix un treball de l’Arnau Itinerant (Passar revista), i Romei, amb un nou Koltès (Combat de negre i gossos), entre molts altres.

Fins fa una setmana, els viatges de les companyies africanes a Europa eren un risc. Ara, però, amb l’anunci que obren de nou els principals festivals d’estiu, com el d’Avinyó i la Biennal de Dansa de Lió, hi ha garantits els desplaçaments, perquè ja hi haurà molts artistes que vindran a Barcelona des d’una plaça europea. Bona part dels coreògrafs africans hi coincidiran passant per Avinyó i Lió, i això ha simplificat molt viatges i protocols.

Hi haurà creació potent catalana com ara el nou treball de Guy Nader/ María Campos (Made of space) i l’estrena de la companyia de circ Eia (Nuye). El Grec estrenarà el Fenomen d’Animal Religion –ja en van ensenyar un fragment suggeridor Quim Girón i MoonRibas, al Sismògraf, fa unes setmanes–. També Antes Collado, que a Olot va presentar Crisálida, ara representarà Zoo. El circ suma encara el treball de clown dels Rhumia al Teatre Borràs (Gran reserva) amb el de Pepa Plana a l’Ateneu 9 Barris (Si tu te’n vas). La producció del Circ d’Hivern d’aquesta sala es veurà al Mercat de les Flors (Fins i tot la foscor). Pel que fa al familiar, destaquen la nova proposta de Teatre al Detall (La motxilla de l’Ada) i la de Zum Zum Teatre, Soc una nou, a partir del conte homònim de Beatriz Osés, sobre un nen refugiat i el seu nou veïnat.

També betevé

Enguany, hi haurà una desena de produccions que es retransmetran per betevé, repetint el format d’èxit de l’any passat. És la contribució a fer més accessible el festival per a la gent que potser encara té una certa angúnia d’entrar a platea a causa del possible contagi. Casadesús ha confirmat que el respecte a les condicions sanitàries seguirà sent estricte (com ho va ser l’any passat). En aquest sentit, Colau celebrava que Barcelona fos la capital europea que feia possible la cultura segura, i que va ser bandera internacionalment. No hi haurà preu únic, però es multipliquen les ofertes (Casadesús va destacar la tarifa plana per als menors de 30 anys). Per als espectacles de Grec Ciutat, també es pot aprofitar el Bonus Cultura (que redueix un 25% el preu de l’entrada, gràcies a l’aportació de l’Institut de Cultura de Barcelona). Fins demà a les quatre de la tarda no es podran comprar entrades. Sí que ho poden fer abans els que van comprar paquets d’entrades a cegues en les campanyes de Nadal. Per ara, es manté l’aforament al 50%, però no es descarta que es puguin alliberar més files (fins a un màxim del 70% de públic si les condicions sanitàries ho permeten). I és que, a diferència de l’any passat, les entrades es compraran per grups bombolla de fins a quatre persones (fet que podria reduir dràsticament els espais buits respecte a l’any passat, en què no hi havia possibilitat d’ajuntar espectadors d’un mateix grup bombolla). El cartell inabastable convida a carregar piles descobrint veus veïnes del Mediterrani que es desconeixien a Catalunya, fins ara.