No, de la mateixa manera que portar Waze o un altre navegador al cotxe no et fa un bon conductor. Vol dir, simplement, que tens una informació de qualitat i dependrà de la teva capacitat de síntesi.

Vivim en un món en què els directius d’una organització el que han de fer bàsicament és gestionar la complexitat. Una part té a veure amb moure moltíssimes dades, és el big data, i això ho faran les màquines. Però serà l’small data, el saber destriar el que és realment important allò que farem les persones. I serà un factor de singularització de les nostres empreses.

La innovació consisteix a crear elements que tinguin un valor diferencial. Quan la tecnologia es democratitzi, si tots tenim les mateixes màquines que ens recomanen el mateix, innovar serà anar més enllà de tot això, el que pot voler dir portar la contrària a la tecnologia.

Sí, de vegades hi ha un ciberpapanatisme que jo anomeno “adhesió acrítica” a tot el que soni a tecnologia. Les tecnologies tenen un enorme potencial i són la palanca de canvi més important, però només si saps per què l’has de fer servir i quan hi has d’entrar.

La meva aposta és ocupar-se i no preocupar-se. Clarament és una aposta per intentar incorporar aquestes eines sense que desplacin necessàriament les persones, però sí que augmenti les seves capacitats, preses de decisions, de les seves prediccions, etc.

Hi ha una mica de tot, no li sabria dir, està molt balancejat, però sí que hi ha una cosa que veig moltes vegades, que hi ha interès i que es vol aplicar ràpidament; i quan volen aplicar la tecnologia ràpidament, sovint s’adonen que si no tenen les dades ordenades és com tenir un cotxe sense benzina. Per tant, cal tenir una estratègia de dades, ser capaços de fer-se les preguntes correctes perquè és aleshores quan aquest tipus d’eines ens poden ajudar a prendre decisions de molta més qualitat.

És un dels reptes que clarament hem d’enfrontar com a societat. Hem d’entendre que treballar és fer dues coses: les funcions que tenim encomanades i aprendre, per exemple, a usar aquestes tecnologies. No hem de confondre aprenentatge amb formació. L’aprenentatge té a veure amb l’esforç que fas per aprendre. Així, l’impacte d’aquestes tecnologies té a veure, no només amb les polítiques de formació, sinó sobretot amb les capacitats d’aprenentatge de la gent. Doncs bé, hi ha tota una sèrie de persones que viuen en uns ecosistemes amb incentius per a l’aprenentatge. En canvi, em preocupa molt la gent que queda fora d’aquests incentius, d’aquests ecosistemes d’aprenentatge, perquè tindrà menys competències personals i més precarització.

És que arribarà un moment en què serà molt difícil valorar un bon tècnic que no prevegi la dimensió humanística, de la mateixa manera que serà difícil creure en un humanista que no prevegi la dimensió tecnològica. No són mons a part, formen part d’aquesta síntesi fonamental que deia que hem de fer.

No, tenim una tendència brutal a fragmentar elements que estan molt integrats. Necessitem una visió més polièdrica de la nostra formació. Hauríem de ser capaços de combinar un nivell d’especialització gran que donés a la gent accés a una primera feina, amb una visió general de les coses. Profunditat i transversalitat. Allò que els americans anomenen T-shaped people. Hi ha una cosa que sabem del cert: que en els propers anys tots tindrem grans reptes d’adaptació. I els assumirem millor si tenim capacitat d’aprofundiment, capacitats transversals i competències que ens permetin aquests processos d’absorció de coneixement de tecnologia.

Els països industrials han estat els més equilibrats del món des d’un punt de vista social, per tant, faig una aposta molt radical per la indústria. I en un context de lluita contra el canvi climàtic, per la indústria sostenible. Soc partidari de fer polítiques industrials molt més intensives. No fer-ne ens ha fet que Europa quedés molt i molt petita respecte de països que han fet polítiques industrials molt agressives, com els Estats Units i, especialment, la Xina. No fer política industrial avui és d’una miopia absoluta. Defenso que Europa ha d’abanderar les indústries de la lluita contra el canvi climàtic i la lògica de la bioeconomia.