Fa un any que la pandèmia ens va sacsejar, però no va ser fins al mes de febrer que en vam conèixer la magnitud de l’impacte econòmic en l’any 2020, concretament, un 11,5% del PIB. Ara, les dues grans preguntes que s’han de respondre són: quan i com recuperarem els nivells previs a la crisi?

És evident que la recuperació no serà immediata i és difícil posar una data concreta, atès que l’evolució de l’economia va estretament lligada a la de la pandèmia. No obstant això, l’escenari que planteja la Cambra de Barcelona en el darrer informe de conjuntura és el d’una recuperació repartida en dos anys.

Aquest 2021, el PIB creixerà un 6%, segons les nostres previsions, i es recuperarà la meitat del terreny perdut el 2020. El 2022 continuarà la tendència a l’alça a un ritme similar (6,1%) i l’economia acabarà l’any assolint el 99,5% del nivell precrisi.

Un dels principals missatges que volem enviar a les empreses és d’esperança. Venim d’un primer trimestre pitjor d’allò que havíem previst a causa de la tercera onada i la baixa velocitat de vacunació, però l’avenç del ritme de vacunació, la retirada gradual de les restriccions i els plans d’estímul econòmic conviden a l’optimisme.

En altres paraules, si fem les coses bé aquest segon trimestre, es pot engegar una primavera econòmica a Catalunya, tot i que l’economia no agafaria realment embranzida fins a l’arribada de l’estiu, amb la recuperació del turisme i el desemborsament dels primers fons europeus Next Generation.

Les empreses també perceben aquest clima i les expectatives de l’empresariat català són optimistes de cara al segon trimestre d’enguany. De fet, les opinions més positives provenen de sectors com els del comerç i l’hostaleria, probablement inspirades pel repunt del consum durant la Setmana Santa.

Perquè les nostres previsions es compleixin, cal que es donin cinc condicions, la primera de les quals és l’assoliment d’una certa immunitat de grup a finals d’estiu. La millor política econòmica a hores d’ara és l’acceleració del ritme de vacunació, i cada punxada que s’administra a Catalunya és un pas que ens acosta a la normalitat. Això, però, ha d’anar acompanyat de l’extensió massiva de tests per aturar les cadenes de transmissió i també de la utilització de la tecnologia, que l’hem de posar al servei de la societat per tal que l’obertura sigui ordenada i segura.

Aquesta primera condició aplanarà el camí de la segona: la recuperació del turisme al 50 o 60% del nivell del 2019, una activitat tractora de l’economia que probablement enguany donarà més protagonisme al turista autòcton.

La tercera condició és que l’estalvi familiar acumulat durant la crisi, que estimem en 12.000 milions d’euros, es tradueixi en consum i, per tant, contribueixi a reactivar l’activitat dels sectors econòmics i de la nova ocupació.

Les dues darreres condicions tenen a veure amb els ajuts públics. D’una banda, l’agilitat en la concessió d’ajudes directes a empreses i autònoms per evitar tancaments i, de l’altra, la posada en marxa amb èxit dels primers 27.000 milions d’euros dels fons europeus pressupostats per l’Estat espanyol aquest any.

Com he explicat al principi, el camí cap a la recuperació no és fàcil. L’última Enquesta de Població Activa indica que a Catalunya hi ha un 21,4% més d’aturats que fa un any, però també ens deixa un titular positiu: la reducció de l’atur en 38.200 persones fins al març. Aquest és el camí que hem seguir.