Opinió

Transitaris en una cruïlla (una més)

Els nolis són més cars, els viatges es fan més llargs i incerts i els costos es disparen. Els transitaris, al costat dels seus clients sofreixen d’igual manera aquestes circumstàncies, amb l’agreujant que han d’afrontar la competència d’uns proveïdors que treballen en un règim de quasi oligopoli en el qual aquests enormes competidors poden obviar les regulacions de la lliure competència sense córrer riscos per la famosa exempció ja citada

La situ­ació en què es troba el trans­port marítim de con­te­ni­dors és extre­ma­da­ment com­plexa i de cap manera favo­ra­ble als interes­sos de la càrrega. Ens tro­bem, des d’una pers­pec­tiva d’empre­ses de ser­veis, davant uns proveïdors de l’àrea marítima, els arma­dors, entre els quals deu d’ells con­tro­len el 80% del volum d’aquests ser­veis i, en con­seqüència, con­tro­len l’oferta. Ho fan amb el permís de les auto­ri­tats regu­la­do­res en els àmbits on exer­cei­xen les seves fun­ci­ons; en el nos­tre cas, a la UE, amb el permís de la Comissió Euro­pea, que ha con­ce­dit a les dife­rents asso­ci­a­ci­ons d’arma­dors que pres­ten ser­veis regu­lars en el trànsit marítim de la UE l’exempció del com­pli­ment de les nor­mes de la lliure com­petència con­tin­gu­des en l’arti­cle 101 del Trac­tat de Fun­ci­o­na­ment de la Unió Euro­pea, amb el pelegrí argu­ment que “afa­vo­rei­xen el desen­vo­lu­pa­ment del comerç marítim”.

Dels deu magnífics citats ante­ri­or­ment, alguns d’ells de manera pública i deci­dida, han optat per con­ver­tir-se en “ope­ra­dors inte­grals”, és a dir, que no sols actuen en el pur trans­port per mar, sinó també en les acti­vi­tats que en la imple­men­tació de la cadena logística es desen­vo­lu­pen a terra: mani­pu­lació portuària, ompli­ment i bui­datge de con­te­ni­dors, trans­port ter­res­tre de con­te­ni­dors... Assu­mei­xen doncs, ínte­gra­ment, la funció d’ope­ra­dors porta a porta i for­cen els seus usu­a­ris a uti­lit­zar uns sis­te­mes digi­ta­lit­zats de trac­ta­ment de la infor­mació que posen les seves dades total­ment en mans del citat proveïdor.

Ha redun­dat aquesta situ­ació en bene­fici del comerç marítim?

En abso­lut. Els nolis avui són dues-cen­tes i tres-cen­tes vega­des més cars que el 2019. L’incom­pli­ment dels pro­gra­mes de ser­veis (regu­la­ri­tat en les esca­les) dels arma­dors és supe­rior al 35%. La falta de con­te­ni­dors als ports de càrrega és un pro­blema que no se solu­ci­o­narà en la pri­mera mei­tat del 2021.

Què podem fer els Tran­si­ta­ris?

Sens dubte, hem de posar-nos al cos­tat del prin­ci­pal per­ju­di­cat, que és el nos­tre cli­ent, la càrrega. Estem assis­tint a fòrums públics al cos­tat d’asso­ci­a­ci­ons de car­re­ga­dors, i amb ells, pres­si­o­nant la UE perquè actuï i posi fi a aquesta situ­ació que en la pràctica és un oli­go­poli. Efec­ti­va­ment, la càrrega no ha sor­tit en abso­lut bene­fi­ci­ada d’aquesta situ­ació. Els nolis són més cars, els viat­ges es fan més llargs i incerts i els cos­tos es dis­pa­ren. Els tran­si­ta­ris, al cos­tat dels seus cli­ents sofrei­xen d’igual manera aques­tes cir­cumstàncies, amb l’agreu­jant que han d’afron­tar la com­petència d’uns proveïdors que tre­ba­llen en un règim de quasi oli­go­poli en el qual aquests enor­mes com­pe­ti­dors poden obviar les regu­la­ci­ons de la lliure com­petència sense córrer ris­cos per la famosa exempció ja citada.

Hem de con­ti­nuar llui­tant al cos­tat dels nos­tres cli­ents donant-los el ser­vei, la gestió i la col·labo­ració inte­gral davant aquests levi­a­tans del trans­port. Aquesta és la nos­tra millor arma. Des­ple­gar totes les nos­tres capa­ci­tats perquè els usu­a­ris es tro­bin abri­ga­llats en tot moment i amb una gestió intel·ligent i clara de les seves neces­si­tats de trans­port.

També hem de con­si­de­rar que, encara que durarà algun temps, aquesta situ­ació aca­barà, igual que van aca­bar les famo­ses “con­ferències de nolis”, que van cons­ti­tuir una altra situ­ació d’oli­go­poli enco­bert per part dels arma­dors. Els tran­si­ta­ris no ens opo­sa­rem a les asso­ci­a­ci­ons d’arma­dors, ni al desen­vo­lu­pa­ment de ser­veis con­junts per part seva. Sí que actu­a­rem con­tra posi­ci­ons de domini que trans­cen­dei­xen la lliure com­petència i el lliure mer­cat.

I hau­rem de pren­dre les mesu­res ade­qua­des per garan­tir la nos­tra super­vivència en un mer­cat glo­bal i digi­tal. Adqui­rir les dimen­si­ons ade­qua­des que mit­jançant fusi­ons, adqui­si­ci­ons i inte­gració en xar­xes glo­bals ens donin la for­ta­lesa necessària per enfron­tar aquesta com­petència des­car­nada i, des del nos­tre punt de vista, abu­siva. Imple­men­tar les mesu­res que ten­dei­xin a fer que la nos­tra acti­vi­tat esti­gui ple­na­ment adap­tada i inte­grada a les noves pla­ta­for­mes inte­grals sec­to­ri­als i ins­ti­tu­ci­o­nals (fines­treta única, cade­nes de blocs…) que facin els nos­tres ser­veis ido­nis en el mer­cat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.