Amb l’arri­bada brusca, ara fa un any, de la pandèmia i els con­següents con­fi­na­ments i res­tric­ci­ons, el tele­tre­ball ha expe­ri­men­tat un impuls deci­dit. Tot i que no hi estàvem pre­pa­rats, s’ha demos­trat que ens pot apor­tar tot un seguit de bene­fi­cis evi­dents.

Gràcies al tele­tre­ball, la majo­ria dels mem­bres de les orga­nit­za­ci­ons resul­tem més efi­ci­ents en des­ti­nar a la feina el temps que abans invertíem en el trans­port. També hem après a apro­fi­tar al màxim les noves eines tec­nològiques per a la nos­tra feina i a estal­viar paper en tenir lluny una impres­sora de gran capa­ci­tat. El con­fi­na­ment ha demos­trat, en defi­ni­tiva, que el tre­ball remot és pos­si­ble. De fet, mol­tes per­so­nes opi­nen que ha vin­gut per que­dar-se i que aquesta opció es con­so­li­darà encara més de cara a un futur que espe­rem sense pandèmia.

I si bé els seus avan­tat­ges són inne­ga­bles, voldríem refle­xi­o­nar, també, sobre què ens ha apor­tat en referència a una dimensió impor­tant en totes les empre­ses, i en espe­cial per a les enti­tats soci­als: la cul­tura orga­nit­za­tiva. Defi­nida per escrit o implícita­ment, qual­se­vol equip humà que tre­ba­lla en comú té una cul­tura com a orga­nit­zació, una manera de fer habi­tual per­ce­buda exter­na­ment i que sovint la fa eficaç i valo­rada pels seus cli­ents, usu­a­ris, alum­nes, etcètera. La con­for­men aspec­tes sovint sub­tils, però que con­fi­gu­ren una imatge glo­bal ben defi­nida: la major o menor con­tenció dels egos indi­vi­du­als, el ren­di­ment que s’obté del temps tre­ba­llat, l’atenció als equips, l’ori­en­tació a l’altre (sigui proveïdor o usu­ari), el res­pecte, la forma de con­tras­tar els pro­jec­tes en grup i coor­di­nar-se...

Con­tra­po­sa­des al tre­ball en equip, hi ha les diferències indi­vi­du­als: auto­es­ti­mes exces­si­ves, neces­si­tats de pro­ta­go­nisme, man­dra al tre­ball, dis­po­sició o no a col·labo­rar... Tre­ba­llar des de casa, sense un con­tacte pre­sen­cial habi­tual, sense l’opor­tu­ni­tat d’anar-nos mesu­rant i modu­lant com a col·lec­tiu, pot diluir el valor con­junt de tota una orga­nit­zació i, a la llarga, pot aju­dar a fer créixer hàbits de tre­ball poc reco­ma­na­bles, com ara la falta de pun­tu­a­li­tat en l’exe­cució dels pro­jec­tes, de rigor en el tre­ball i l’atenció als cri­te­ris comuns mar­cats des de la direcció. Cer­ta­ment, el tele­tre­ball pot ser més efec­tiu i fàcil de ges­ti­o­nar amb per­so­nes que exe­cu­ten fei­nes uni­for­mes, com poden ser la comp­ta­bi­li­tat o la pro­gra­mació informàtica, men­tre que pot ser més com­plex en el cas de fei­nes diver­ses i de coman­da­ments inter­me­dis.

Per tant, com podem apro­fi­tar els bene­fi­cis i, alhora, mini­mit­zar els incon­ve­ni­ents d’aquesta nova rea­li­tat? La solució pot­ser és el tre­ball semi­pre­sen­cial, és a dir, el tre­ball remot com­bi­nat amb la coin­cidència mínima, alguns dies de la set­mana, dels dife­rents equips. En tot cas, per man­te­nir i poten­ciar la cul­tura de l’orga­nit­zació, és essen­cial un esforç de comu­ni­cació per part de la direcció i, sobre­tot, l’esta­bli­ment d’uns objec­tius clars i d’unes estratègies i cri­te­ris trans­pa­rents per tal d’asso­lir-los. Caldrà, també, una pla­ni­fi­cació con­junta del temps que com­bini el tre­ball indi­vi­dual amb espais d’inter­co­mu­ni­cació i amb el temps per­so­nal de cada mem­bre de l‘equip, que convé res­pec­tar. L’apli­cació con­junta i coor­di­nada d’aques­tes mesu­res pot con­tri­buir a la con­so­li­dació d’una cul­tura pròpia i com­par­tida per tot l’equip. Això, sens dubte, reper­cu­tirà en una major eficiència i en una ori­en­tació més enfo­cada a asso­lir els objec­tius que s’hagi mar­cat l’enti­tat o orga­nit­zació.

Mol­tes enti­tats, empre­ses, fun­da­ci­ons o coo­pe­ra­ti­ves tenen bona part dels equips tele­tre­ba­llant des de fa un any. El pri­mer objec­tiu d’aques­tes orga­nit­za­ci­ons haurà de ser, lògica­ment, asse­gu­rar els ingres­sos i la tre­so­re­ria per a la seva super­vivència, però un cop asso­lits aquests mínims, l’atenció s’haurà de diri­gir necessària­ment a garan­tir l’atenció a les per­so­nes, a millo­rar i poten­ciar els flu­xos de comu­ni­cació i inter­re­lació que aju­da­ran a man­te­nir i poten­ciar els ele­ments posi­tius de la cul­tura orga­nit­za­tiva.

Final­ment, la per­du­ra­bi­li­tat en el temps de les orga­nit­za­ci­ons que no tin­guin prou cura d’aquells ele­ments posi­tius de la seva iden­ti­tat, deter­mi­nada per hàbits i valors que la fan efec­tiva i valo­rada, serà cada cop més difícil.