No és cap nove­tat jurídica que la llei de soci­e­tats de capi­tal (LLSC) reguli el règim d’impo­si­ci­ons de san­ci­ons a les soci­e­tats mer­can­tils per l’incom­pli­ment de l’obli­gació de dipo­si­tar els comp­tes anu­als al regis­tre mer­can­til, en els ter­mi­nis que la legis­lació pre­veu.

Fins ara, la inco­ació dels expe­di­ents san­ci­o­na­dors cor­res­po­nia a l’ICAC (Ins­ti­tut de Comp­ta­bi­li­tat i Audi­to­ria de Comp­tes), però, a la pràctica, pro­ba­ble­ment per la falta de recur­sos, la inco­ació d’aquest tipus d’expe­di­ents san­ci­o­na­dors no era una pràctica habi­tual.

El Reial Decret 2/2021, de 12 de gener (RD), pel qual s’aprova el regla­ment de desen­vo­lu­pa­ment de la llei d’audi­to­ria de comp­tes, pre­veu que la gestió i pro­posta del règim san­ci­o­na­dor recai­gui, també, en els regis­tra­dors mer­can­tils del domi­cili social de les soci­e­tats.

El RD esmen­tat esta­bleix els cri­te­ris per deter­mi­nar l’import de la sanció dins dels límits esta­blerts per l’arti­cle 283.1 de la LLSC –entre 1.200 i 60.000 euros– excepte quan la soci­e­tat, o grups de soci­e­tats, tin­gui un volum de fac­tu­ració anual supe­rior a 6.000.000 d’euros, en què el límit de la sanció per cada any de retard s’ele­varà a 300.000 euros.

En essència, els cri­te­ris que fixa el RD són els següents: (i) la sanció serà de 0,5 per mil de l’import total de les par­ti­des de l’actiu, més el 0,5 per mil de la xifra de ven­des de la soci­e­tat inclosa a l’última decla­ració pre­sen­tada a l’admi­nis­tració tri­butària; (ii) si no s’aporta la decla­ració tri­butària, la sanció que­darà fixada en el 2% del capi­tal social segons les dades del regis­tre mer­can­til; (iii) en el cas que la decla­ració tri­butària tin­gui un resul­tat dels per­cen­tat­ges esmen­tats supe­rior al 2% del capi­tal social, la sanció es quan­ti­fi­carà en aquest dar­rer per­cen­tatge amb una reducció del 10%.

Fins ara, la con­seqüència directa que patien les soci­e­tats que no com­plien les pre­vi­si­ons legals era el tan­ca­ment del regis­tre mer­can­til, és a dir, la impos­si­bi­li­tat de tenir accés a la ins­cripció de deter­mi­na­des deci­si­ons. No hi ha dubte, però, que aquesta dele­gació en favor dels regis­tra­dors mer­can­tils, inèdita d’altra banda, com­prendrà un aug­ment més que sig­ni­fi­ca­tiu de la inter­po­sició de san­ci­ons a les soci­e­tats.