Catalunya, com passa a la resta d’Europa i a la gran majoria de països de l’OCDE, s’enfronta a l’envelliment de l’empresariat.

Els integrants de la generació coneguda com a baby boom, nascuts entre els anys 1940 i 1960 (unes dècades abans en altres països), han arribat a la jubilació o ja els queda molt poc per submergir-se en l’etapa de la fi de l’activitat laboral. En els propers quinze anys, es preveu que es doni la major transmissió de riquesa per relleu generacional de la història i, en aquest canvi d’etapa, els riscos estan servits.

En el cas de les grans empreses, el procés de transmissió té garanties d’èxit perquè disposa de més mecanismes, però per a les pimes i les micropimes (el 99% del teixit empresarial català), el procés de successió o de venda de negoci pot suposar la fi de la companyia, fins i tot per a firmes amb negocis pròspers. Deixar morir teixit empresarial per incapacitat de garantir el relleu posa fi a llegats familiars i és una pèrdua per a tothom.

Habitualment, les sortides per les quals opta l’empresari que es vol jubilar i que no té relleu generacional és vendre l’empresa a un inversor, o bé a un industrial de la competència que la vulgui integrar verticalment al nou grup. En el cas de les de més dimensió, poden acabar absorbides per fons d’inversió i els seus afanys especulatius. En els tres casos, el projecte empresarial desapareix, tot i ser rendible, i amb ell tots els intangibles, els llocs de treball i la història empresarial que hi ha al darrere.

“En el món empresarial ja sigui per jubilació o per successió, es preveu que perdin la propietat la gran majoria de les empreses familiars que existeixen”, adverteix Jordi Frigola, que ha posat en marxa Road Capital, un vehicle d’inversió per a companyies que no tenen relleu generacional.

Segons dades de l’Institut d’Empresa Familiar, només un 30% d’aquest perfil de companyia passa de la primera a la segona generació, i només la meitat d’aquest percentatge sobreviu de la segona a la tercera generació, i la majoria de les que no ho aconsegueixen no és per problemes econòmics, sinó per falta de gestió en el relleu, sovint per lluites entre els familiars.

Jordi Roig, consultor i especialista en empresa familiar i relleu generacional de la consultora Tactio, explica que darrerament han identificat una major demanda d’empreses que acudeixen als seus serveis per gestionar la jubilació dels fundadors. “Hi ha una percepció generalitzada que ens trobem en un moment de major relleu generacional”, diu Roig, que afegeix que la generació del baby boom ha estat més formada i és més conscient de la importància de fer un procés de transmissió ben estructurat i planificat. “Veiem, sobretot, que hi ha una consciència creixent de l’empresariat que vol fer un pas enrere d’una manera ben pensada i professionalitzada. Aquesta consciència està arrelant a Catalunya, tot i que a la resta de l’Estat encara no ha madurat suficientment”, afegeix l’especialista en empresa familiar i relleu generacional.

Això passa, en part, perquè a casa nostra hi ha un mecanisme jurídic, que es troba regulat en el Codi Civil català, que és la figura del pacte successori. Es tracta d’un instrument de caràcter contractual que permet organitzar de manera vinculant el destí del patrimoni de la família, de tal manera que per mitjà d’un pacte successori es poden establir les condicions de transmissió de la companyia familiar.

Es calcula que a l’Estat hi ha 50.000 pimes que tanquen per desavinences entre els socis, per la jubilació o la mort d’algun d’aquests socis o per falta de relleu generacional, una xifra que en els darrers anys ha anat en augment.

Des de les diferents administracions i institucions s’han engegat iniciatives per fer front a l’envelliment de l’empresariat i per garantir la continuïtat de les organitzacions empresarials un cop el fundador es retiri.

Reempresa és un mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses, que posa en contacte persones que volen vendre una empresa amb emprenedors i emprenedores disposades a agafar-ne el relleu. La patronal Cecot i Autoocupació el van posar en marxa el 2011, i des d’aleshores s’ha fet el relleu en 3.000 empreses. Reempresa, que treballa amb més de 100 entitats i institucions per fomentar la transmissió d’empreses i que va ser reconeguda per la Comissió Europea l’any 2017 amb el Premi Europeu de Promoció Empresarial, ha evitat la pèrdua de més de 8.200 llocs de treball a Catalunya.Oriol Alba, secretari general de Cecot que durant nou anys va ser el coordinador de Reempresa, explica que ens trobem en un punt en què és tan important afavorir la creació de noves empreses com evitar el tancament de les existents. “Ens hem d’enfrontar a un problema preocupant, el de tota una generació d’emprenedors que en els anys vuitanta, amb l’obertura econòmica, van muntar negocis i que ara arriben a la jubilació a tongades”, diu el secretari general de Cecot. De fet, entre un 30 i un 45% dels negocis que es venen a la plataforma Reempresa tenen en la jubilació el seu motiu, seguit de motius personals (12,48%), canvi de professió (12,2%) i motius de salut (7,7%).

En els casos en què l’empresa no té relleu perquè no hi ha descendència, perquè els fills no volen continuar el negoci o perquè els que hi ha no accepten un relleu pactat, el risc d’acabar en tancament es multiplica. “Sovint nosaltres proposem gerents externs quan la família no arriba a acords”, explica el consultor Jordi Roig. En tots aquests caC:Userslocal-apinterDesktoprelleu generacional.odtsos, l’empresa s’ha de professionalitzar i fer protocols per crear estratègies de creixement.

Justament per això, quan van engegar Reempresa volien assegurar que no hi hagués tancaments per falta de relleu entre les companyies de petites dimensions. “Aquí, a diferència d’Europa, no hi havia cap plataforma d’oferta i demanda que estigués estructurada i que, a més, tingués serveis de suport i assessorament per a la transmissió”, explica Alba.

El cert és que, a més de garantir la continuïtat del teixit empresarial, hi ha una correlació directa entre la transmissió d’empreses quan existeix un relleu generacional i la modernització i renovació del negoci. I és que el perfil dels emprenedors que agafen el guant d’una firma que ja existeix té unes particularitats un xic diferents al de l’emprenedor que comença des de zero. Els primers estan entre els 35 i els 50 anys, i amb un percentatge molt superior en el sector industrial respecte als que inicien una empresa nova. “Hi ha un 20% dels que opten per la indústria, al davant dels nous emprenedors, que es decanten majoritàriament pr serveis”, diu Alba. Els percentatges s’inverteixen quant a la supervivència de l’empresa. El 87% de les companyies que Reempresa ha acompanyat en la transmissió segueixen actives tres anys després i, en canvi, només un de cada deu nous negocis sobreviuen tres anys després d’haver estat engegats.