La declaració i entrada en vigor de l’estat d’alarma arran de la pandèmia de la covid-19 –que es va aprovar pel Reial decret 463/2020, de 13 de març– va implicar, entre d’altres mesures, una clara limitació de la llibertat de circulació i mobilitat dels ciutadans, fins arribar a l’extrem del confinament temporal. Aquest fet, sense cap mena de dubte, ha representat que s’hagin implantat nous hàbits i conductes en cadascú de nosaltres, no sols en l’àmbit laboral –com ha estat el teletreball– sinó també en l’àmbit personal.

Fruit d’aquesta situació, s’ha posat de manifest un increment de les vendes de productes i serveis a través d’internet. Això ha comportat que ens trobem davant d’una nova realitat a l’alça en l’àmbit del comerç electrònic. Val a dir que, al meu entendre, aquests nous hàbits de conducta han vingut per quedar-se i segurament aniran a més.

Cal recordar que, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, el Govern de l’Estat va tornar a acordar l’estat d’alarma per un període de quinze dies, prorrogable. Davant aquesta situació, el comerç electrònic o en línia –conegut també com ecommerce– pot configurar-se com un dels instruments capaços d’ajudar empreses i autònoms a minimitzar les conseqüències de la crisi de la covid-19.

Ara podria ser un bon moment per reinventar-se i ampliar l’àmbit de l’oferta als clients actuals i potencials. En qualsevol cas, arribats a aquest punt, cal que l’empresa o autònom que vulgui implementar un sistema de venda en línia s’assessori degudament, tant des del punt de vista tècnic com legal. Cal tenir en compte que els canals per realitzar la venda són diversos –des de tenir un canal i web propis fins a vendre mitjançant una plataforma aliena o marketplace– i, per altra part, la legislació sectorial aplicable a aquest tipus d’activitats també és nombrosa i variada. Centrant-nos en el vessant legal, cal tenir en compte la normativa següent, que serà d’aplicació directa i caldrà complir curosament per tal d’evitar futures sancions: (i) Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic, que té per finalitat regular les obligacions de les empreses que realitzen comerç electrònic o altres serveis d’internet quan siguin part d’una activitat econòmica. Com a aspecte rellevant, aquesta llei estableix l’obligació de disposar dels mitjans que permetin, tant als destinataris dels serveis com als òrgans competents, accedir per mitjans electrònics a una sèrie d’informació general sobre el responsable del lloc web, així com les condicions de venda, ús i contractació del servei. Normalment, aquesta informació sol constar a la part inferior de la pantalla del lloc web, en un apartat denominat «Avís legal i/o condicions d’ús». (ii) Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades i garantia dels drets digitals, que va entrar en vigor el desembre de 2018 i té per objecte adaptar l’ordenament jurídic espanyol al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i el Consell, de 27 d’abril de 2016. Entre d’altres aspectes, regula l’enviament de publicitat a clients potencials i el dret a donar-se de baixa de forma immediata mitjançant l’enllaç corresponent, així com l’obligació de fer constar i inserir la «Política de privacitat» i «l’Avís i política de galetes» (cookies). (iii) I per últim, la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris –text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007–, que regula els drets bàsics dels consumidors i usuaris, entre els quals hi ha el dret a tenir la informació necessària sobre l’oferta comercial de béns i serveis.

Aquesta llei diu que s’ha d’indicar de forma clara el preu final del producte i del servei abans que finalitzi la transacció i especifica que l’usuari ho haurà d’acceptar expressament; també diu que caldrà informar del termini màxim de devolució. En aquest sentit, el web o plataforma a través de la qual es realitzin les transaccions electròniques haurà de tenir en compte tota la informació que resulta de la llei indicada.

En definitiva, de tot el que acabem d’exposar podem concloure que, si bé és cert que el comerç electrònic pot ser una eina útil per superar la paralització o alentiment de l’activitat econòmica que estem patint, no és menys cert que, per tal que el resultat sigui positiu, cal una bona implementació tècnica i legal del sistema de venda en línia, així com també un seguiment adequat i rigorós i un bon manteniment posterior.