Pablo Iglesias ha abandonat la política. No havia votat mai el seu partit, però no per això vull deixar d’agrair-li les ganes d’aconseguir un canvi polític progressista. La seva formació ha evidenciat la crisi del bipartidisme governant i ell ha estat l’únic que s’ha atrevit a impugnar el poder establert, cosa que li ha comportat l’assetjament personal i mediàtic. Hauria estat el moment perquè els seus adversaris deixessin la cacera política i mostressin el seu nivell ètic i humà, però això hauria estat massa per a les files dretanes espanyoles, que supuren verí. Han continuat la humiliació per advertir qui prengui el seu relleu del futur que l’espera si continua intentant desallotjar del poder els que fa tants anys que porten les regnes de l’Estat.