Josep Costa ha presentat un escrit de recusació contra els magistrats del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) Jesús María Barrientos i Carlos Ramos. Tots dos han d’intervenir en la causa que s’instrueix en contra seva com a integrant de la mesa del Parlament de Catalunya durant l’anterior legislatura i per un delicte de desobediència. A l’escrit de recusació, signat per Costa, que exerceix la seva pròpia defensa com a advocat, i per l’equip jurídic del bufet de Gonzalo Boye, s’argumenta que els dos jutges estan contaminats políticament i que la seva presència en el cas vulnera l’article sisè de la Convenció Europea dels Drets Humans.

En primer lloc, l’escrit parla de Carlos Ramos, que va accedir a la carrera judicial des del càrrec de fiscal i per designació d’un partit del Parlament de Catalunya. Precisament, Costa posa l’accent en el fet que el partit que va proposar Ramos per ocupar un lloc al TSJC va ser el PSC, el mateix que mana actualment al govern de l’Estat espanyol i que va instar els requeriments del Tribunal Constitucional contra la mesa del Parlament que van acabar amb la denúncia i posterior investigació judicial que en l’escrit es defineix com una “causa política”.

De l’actual president del TSJC, Jesús María Barrientos, l’escrit de recusació comença recordant que, quan el magistrat va presentar la seva candidatura a la presidència de l’alt tribunal català, un dels aspectes que va ressaltar va ser la necessitat de “fer desaparèixer qualsevol aparença de parcialitat” en els jutges. Doncs bé, a criteri de Costa, això és el que no passa en el cas de Barrientos, de qui es diu que ha manifestat una “animadversió pública”, contra l’exvicepresident del Parlament. L’escrit para especial atenció en l’episodi ocorregut el 23 de febrer del 2018 a la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, quan Barrientos i el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, van deixar plantat el president del Parlament, Roger Torrent, quan aquest va parlar de presos polítics en un discurs. Segons Costa, és un fet que demostra que hi ha “complicitat ideològica” entre l’acusació i el jutge que ha de ponderar el sentit de l’acusació.