L’agost del 1938, el règim franquista va obligar particulars i administracions a entregar tota la moneda republicana –els diners emesos per la República a partir del cop d’estat del 18 de juliol, considerat dinero rojo– al Banc d’Espanya. El març del 2019, Sant Julià de Ramis es va convertir en el primer ajuntament a demandar l’Estat perquè li retornés els diners espoliats pel franquisme. En el cas de Sant Julià, es van entregar 818.784,50 pessetes de l’època, que, segons el doctor en economia de la UdG Lluís Planas, equivaldrien a 11,5 milions d’euros. La majoria les van aportar 134 veïns del poble, però 9.786 corresponien al consistori. Segons el peritatge de l’expert, equivalen a 136.123,26 euros.

El Tribunal Suprem, però, ha desestimat el recurs contenciós administratiu que el 20 d’octubre passat va interposar l’Ajuntament, assessorat pel bufet Delso Quintana, després que el 13 de desembre del 2019 el Consell de Ministres desestimés la reclamació patrimonial que feia el consistori davant l’Estat. En el recurs, l’Ajuntament de Sant Julià només reclamava que se li retornessin els diners que l’any 1936 eren propietat municipal: un total de 9.786 pessetes. D’aquesta manera s’agilitzava la causa però també, un cop la justícia resolgués, els veïns de Sant Julià afectats, més d’un centenar, podrien tenir jurisprudència en la qual emparar-se a l’hora de fer les seves reclamacions.

La sentència conclou que la reclamació ha prescrit, tot i que l’Ajuntament al·legava que mai s’havia derogat la llei franquista que va permetre l’espoli. El Suprem, però, ho argumenta amb una sentència que ja havia dictat el 2017 en relació amb un cas similar. “La peculiaritat de les lleis preconstitucionals consisteix, en allò que ara interessa, en el fet que la Constitució és una llei superior i posterior”, recull l’alt tribunal. El Suprem tampoc entra a valorar la llei franquista que va permetre espoliar els diners republicans.