El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, pertany a l’Europa de l’Est dels anys vint o trenta, quan després de la II Guerra mundial proliferaven els règims dictatorials, les anomenades dictadures comunistes, que a poc a poc afortunadament es van anar extingint. Aferrat al poder des de fa quasi 30 anys, i amb el suport incondicional de Putin –que podríem afegir al clan dels dictadors– sap que ha de tallar d’arrel qualsevol canvi al país. I Roman Protassévitx havia de ser perseguit on fos, encara que lluny de les seves fronteres, i fer-lo callar com fos. Això ho hem vist fa poc amb l’Aràbia Saudita, amb el cas Khashoggi, assassinat impunement. Els dictadors deixen clar als seus ciutadans que mentre ells manin no hi ha cap altre món possible.