La Sala del Social del Tribunal Suprem no ha admès el recurs de Deliveroo contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) del juliol de 2019 que declarava que 500 repartidors de la plataforma eren falsos autònoms.

La sentència de l’alt tribunal, a la qual ha tingut accés l’ACN, rebutja el recurs per “falta de contingut cassacional” i remarca que ja s’ha pronunciat en aquesta qüestió quan la Sala Quarta va determinar el setembre del 2020 que existia una relació laboral entre Glovo i un repartidor. D’aquesta manera, el Suprem dona la raó a la Inspecció de Treball, que havia declarat que els riders eren treballadors i no autònoms.

A més, la sala ha obligat Deliveroo a pagar els costos del procediment judicial, que ha xifrat en 300 euros a cada una de les parts personades.

En aquest sentit, el Tribunal Suprem recorda que la sentència del setembre ja va abordar aquesta matèria, pronunciant-se a favor del “caràcter laboral de la relació del repartidor amb la plataforma digital”. Afegeix que l’economia gig és un nou model de prestar serveis que “si bé resulta encara marginal, marca una línia de tendència a la qual s’ha de prestar atenció” perquè “no hi ha cap dubte de la seva creixent generalització, suscitant problemes de protecció jurídica”.

La resolució, escrita pel magistrat Juan Molins García-Atance, indica la jurisprudència europea “apunta a una definició de la relació de feina actualitzada, expansiva i inclusiva” i que “l’existència d’una nova realitat productiva obliga a adoptar les notes de dependència i d’alienitat a la realitat social del temps en què s’han d’aplicar les normes”. “La pretensió deduïda en el recurs no té contingut cassacional”, insisteix la sala.

L’alt tribunal es fa seus els arguments del TSJM que va concloure que entre el repartidor i la plataforma hi ha “deure d’habituabilitat, ja que la seva absència es penalitza” perquè “en cas de rebutjar comandes, no es garantiran comandes mínimes i fins i tot es pot prescindir dels seus serveis”. També va demostrar que hi havia “dependència” del rider amb la plataforma que “controla que realitza correctament l’activitat” i el localitza mitjançat GPS.

“Els repartidors es troben incardinats en l’àmbit rector, organitzatiu i de direcció de l’empresa, ja que els mitjans que posa el repartidor –moto o bicicleta i telèfon mòbil- són molt poc significatius en comparació amb la important organització estructural necessària per a l’activitat”, assegura la resolució.

Organitzacions en favor dels drets dels repartidors com Riders x Derechos ha celebrat el pronunciament del Suprem tot assegurant que “el debat jurídic està tancat” després d’anys de lluita judicial. “Els riders som treballadors. Ara toca complir les sentències, respectar l’Estatut dels Treballadors i que les empreses contractin directament als repartidors respectant el conveni col·lectiu que ens correspon”, han indicat en un missatge a Twitter.

La decisió de l’alt tribunal arriba dues setmanes després de l’aprovació de la ’llei rider’, que deixa escrit per llei que els repartidors són treballadors assalariats i no autònoms, com fins ara. La normativa dona tres mesos a les plataformes perquè adeqüin les seves operatives a la legalitat.