Eleccions sense misteri a Síria. El règim de Baixar al-Assad va organitzar ahir una votació en la qual només podien participar els sirians que viuen als dos terços del país controlats pel govern i a la qual només es presentaven com a alternativa dues persones afins al cercle d’Al-Assad, que ha rebutjat desenes de candidatures.

Al-Assad, que es manté al capdamunt del règim familiar després de deu anys de guerra i mig milió de persones mortes, pretén amb aquests comicis impulsar la seva legitimitat de cara al món com a únic líder capaç d’afrontar la reconstrucció del país. El lema del president per a les eleccions, Esperança a través del treball, ha anat acompanyat d’una forta campanya propagandística en què es presentava com el mandatari que pilotaria la postguerra de Síria, creant ocupació i remuntant una economia que manté el 80% del país sota el llindar de la pobresa.

Els dos únics candidats que disputen a Al-Assad la presidència del país durant els propers set anys han estat aprovats per un tribunal escollit per ell mateix. Són Abdullah Sallum Abdullah, antic ministre d’Assumptes Parlamentaris, i Mahmud Ahmed Marai, cap del Front Nacional Democràtic, un partit que forma part del que l’oposició anomena “una extensió del règim”. Una cinquantena de candidatures havien demanat prendre part en les eleccions, però, segons el govern, les seves sol·licituds han estat denegades “per errors en els requeriments legals i constitucionals”. La llei electoral diu que els candidats han d’haver viscut a Síria durant els darrers deu anys de forma continuada, i impedeix de forma efectiva la participació de qualsevol oposició.

Les avingudes estaven ahir repletes de pòsters d’Al-Assad, que fa 21 anys que és al poder, després d’agafar el relleu de son pare, Hafiz al-Assad, que va dominar el règim durant 30 anys. Les eleccions del 2014, les altres que s’han fet des de l’inici de la guerra, van atorgar el 89% dels vots a Al-Assad, que recentment ha augmentat els sous dels funcionaris en un intent d’incrementar la seva popularitat.

“Aquestes eleccions fraudulentes no suposen cap progrés cap a la solució política”, deia un comunicat conjunt entre els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia. “Tots els sirians haurien de poder-hi participar, incloent-hi els desplaçats interns i els refugiats”, afegia. El text exigia a Síria que es posés a disposició d’un procés polític liderat per l’ONU, tal com dicta la resolució 2254, aprovada per unanimitat el 2015, en defensa d’una solució política pactada entre règim i oposició.

“La revolució siriana no s’aturarà fins que el règim d’Al-Assad caigui!”, deia Rashid Hamdavi, en declaracions a Anadolu Agency, en unes protestes contràries a les eleccions aquesta setmana a Idlib, un dels territoris del nord del país on no s’han celebrat. “Boicot a les eleccions de l’assassí d’infants”, deia alguna de les pancartes que s’hi podien veure.

Mentre que estats com el Regne Unit, Turquia o Alemanya han prohibit que els ciutadans sirians que s’hi refugien participin en les eleccions, altres, com Egipte, els Emirats Àrabs Units o el Líban, els han permès participar-hi. Milers de refugiats sirians organitzats en autobusos s’han adreçat aquests dies a l’ambaixada siriana a Beirut per votar. Molts carregaven banderes d’Al-Assad, i alguns també del Partit Nacional i Social Sirià, un grup d’extrema dreta que advoca per l’annexió del Líban i que ha cridat els seus seguidors a donar suport al president sirià. Alguns dels votants que s’han mobilitzat per dipositar el seu vot han estat apallissats o intimidats per ciutadans libanesos. Segons la premsa local, els assaltants serien simpatitzants del partit Forces Libaneses, un grup cristià i d’extrema dreta que està en contra de la presència de refugiats sirians i palestins. El dia abans de l’obertura dels col·legis electorals al Líban, Samir Geagea, antic senyor de la guerra i líder de Forces Libaneses, havia cridat el govern libanès “a fer una llista de tots els [refugiats sirians] que voten Al-Assad per demanar-los que marxin immediatament del Líban”, atès que “el règim no suposa una amenaça per a ells”. Entitats socials que treballen amb refugiats sirians indocumentats al Líban han denunciat que aliats locals d’Al-Assad estaven explotant la seva condició de precarietat per pressionar-los perquè votessin el president sirià.