França “no és còmplice” del genocidi perpetrat a Ruanda el 1994, però sí que té una “gran responsabilitat”, va dir ahir el president francès, Emmanuel Macron, en un discurs molt esperat a Kigali, la capital del país africà. “Els assassins que rondejaven els pantans, les muntanyes, les esglésies, no tenien rostre de França. Ella no va ser còmplice”, va afirmar Macron en un solemne discurs en el Monument del Genocidi, on descansen les restes d’unes 250.000 víctimes. “Però França té un paper, una història i una responsabilitat política a Ruanda. I té un deure: fer front a la història i reconèixer la quantitat de patiment que ha infligit al poble de Ruanda en fer que el silenci prevalgui sobre l’examen de la veritat durant massa temps”, va reconèixer.

Segons Macron, “França no va escoltar la veu d’aquells que l’havien advertit, o bé va sobreestimar la seva força en pensar que podia aturar el pitjor. França no va entendre que, en voler prevenir un conflicte regional o una guerra civil, estava de fet al costat d’un règim genocida”, va indicar el líder francès, que va dipositar una corona de flors al monument.

Macron va arribar ahir a Kigali en una històrica visita d’estat que pretén normalitzar les relacions bilaterals, enverinades pel genocidi del 1994 després que Ruanda acusés França de complicitat en la massacre. La visita té lloc després de la publicació de l’informe encarregat per l’Elisi a un grup d’experts sobre el paper de França en el genocidi. L’informe va assenyalar que la política exterior francesa, aleshores sota la presidència de François Mitterrand, va cometre errors “aclaparadors” i va estar “cega”, però no va ser còmplice. L’últim president francès que va viatjar a Ruanda va ser Nicolas Sarkozy el 2010, en una visita en què ja va admetre “greus errors polítics” del seu país abans i després de la massacre.

França i Ruanda van reprendre les relacions a final del 2009 després d’una ruptura de tres anys després que París hagués acusat l’ara president ruandès, Paul Kagame, i nou dels seus col·laboradors de l’abatiment, el 6 d’abril del 1994, de l’avió que transportava l’aleshores mandatari ruandès, Juvénal Habyarimana, i el seu homòleg de Burundi, Cyprien Ntaryamira, tots dos de l’ètnia hutu. L’endemà, el 7 d’’abril del 1994, va començar l’assassinat sistemàtic i planificat de més de 800.000 persones, la majoria tutsis.