La possible participació del president d’ERC, Oriol Junqueras, en la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern ha enfrontat aquest dilluns a republicans i el PSC, que defensa que els negociadors siguin membres de tots dos executius.

Una setmana després de la presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha instat el Govern de Pedro Sánchez a reprendre “al més aviat possible” la taula de diàleg sobre Catalunya, que es va reunir una sola vegada, el febrer de 2020, abans de quedar aparcada per la pandèmia.

Si bé encara falta configurar la composició de la delegació catalana en aquesta taula de diàleg, Vilalta ha reconegut que ERC desitjaria incloure en ella a Oriol Junqueras, un dels nou líders independentistes presos que podrien beneficiar-se d’un indult. “És innegable que ens agradaria moltíssim que pogués estar Oriol Junqueras com a president d’ERC”, ha admès en roda de premsa.

La idea no ha estat rebuda amb bons ulls pel PSC: el seu portaveu en el Parlament, Alícia Romero, ha dit que el “lògic” és que participin només membres dels respectius executius. “No és que no vulgui que estigui Oriol Junqueras, el que diem és que, en una taula de diàleg en la qual hi ha dos governs, el lògic és que els representants siguin d’aquests dos governs”, ha exposat Romero.

Junqueras, ha recalcat Romero, “ni és conseller ni forma part del govern de la Generalitat”, per la qual cosa “el millor per a ser honestos és que en aquesta taula se senten representants del Govern”.

En l’única reunió celebrada per la taula de diàleg, el 26 de febrer de 2020 en la Moncloa, la delegació encapçalada pel llavors president Quim Torra va incloure diversos noms de JxCat i ERC externs al Govern, com Marta Vilalta, Josep Maria Jové, Elsa Artadi i Josep Rius.

Una altra de les qüestions a debatre aquest dilluns ha estat la reforma del delicte de sedició, una mesura que està estudiant el Govern, al mateix temps que analitza si concedeix els indults als líders del procés.

Des d’ERC, Vilalta no s’ha pronunciat sobre aquesta possible reforma de la sedició fins a conèixer “la lletra petita” de la proposta, encara que ha insistit que ERC no s’oposarà als indults ni a cap mesura que “alleugi el sofriment” dels presos.

Això sí, Vilalta ha advertit que els indults “no són la solució” al conflicte català, ja que continuarà havent-hi “exiliats” i encausats pel procés, per la qual cosa només una amnistia posaria “fi a la judicialització i la repressió” i solo l’exercici del dret a l’autodeterminació podria resoldre, al seu judici, el contenciós.

Tant Vilalta com la vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, han defensat la “derogació” del delicte de sedició. Artadi ha assenyalat que els indults “són una solució personal per als nou presos polítics”, però no haurien de considerar-se una “solució política” al conflicte, i ha reclamat al Govern de Sánchez “voluntat de diàleg” perquè la taula de negociació no serveixi només per a fer-se “una foto”.

Sobre la possible presència de Junqueras i altres presos en la delegació catalana en la taula de diàleg, Artadi ha reivindicat que “els lideratges polítics que té cada partit han de poder exercir i tenir el reconeixement” en qualsevol fòrum. De fet, ha deixat oberta la porta a una possible participació de presos de JxCat, un dels quals és Jordi Sànchez, secretari general del partit.

Per part seva, el portaveu de Catalunya En Comú, Joan Mena, ha dit que “avança positivament” la proposta per a reformar el delicte de sedició que la seva formació proposa des de fa temps i que tindria implicacions per als líders del procés que no podran gaudir de l’indult, com Carles Puigdemont.