Les acusacions contra Dinamarca per haver ajudat presumptament els EUA a espiar polítics europeus com ara la cancellera Angela Merkel han generat malestar i desconfiances a la Unió Europea (UE). Una investigació de l’emissora pública danesa DR juntament amb la televisió pública sueca SVT, Le Monde i Süddeutsche Zeitung, entre d’altres, ha posat en el punt de mira la lleialtat de Copenhaguen amb els socis europeus.

Han revelat que els serveis d’intel·ligència danesos (FE) van facilitar a l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSA) l’accés a missatges de text i converses telefòniques d’alts càrrecs d’Alemanya, França, Suècia i Noruega. A més de la cancellera Merkel, l’NSA també hauria espiat l’exministre d’Afers Estrangers alemany Frank-Walter Steinmeier i el llavors líder de l’oposició, el socialdemòcrata Peer Steinbrück.

La investigació periodística assegura que un informe classificat recull aquesta col·laboració entre Copenhaguen i Washington entre el 2012 i el 2014, i cita nou fonts anònimes amb accés al document. De fet, seria el resultat d’una revisió interna de l’actuació dels serveis d’intel·ligència danesos després que l’exanalista de l’NSA Eduard Snowden revelés milers de documents secrets que exposaven la vigilància massiva dels EUA arran de l’11 de setembre del 2001.

Tot i que el 2015 ja va sortir a la llum que els nord-americans havien punxat el telèfon de Merkel, la nova revelació posa Dinamarca entre l’espasa i la paret com a còmplice de l’espionatge a socis europeus. Des de Berlín, el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, va confirmar ahir que mantenen contactes per obtenir “aclariments sobre els fets”. “Això és un escàndol”, pensa Steinbrück, un dels afectats. Els francesos també estan enfadats per la part que els toca. El secretari d’estat d’Afers Europeus francès, Clément Beaune, va remarcar que, si es confirmen els fets, serien “extremament greus”. “Cal verificar si els nostres socis danesos de la UE han comès errors en la seva cooperació amb els serveis estatunidencs”, hi afegia. Suècia i Noruega també han demanat explicacions, mentre que l’OTAN s’ha mantingut al marge de la polèmica. Per la seva banda, el govern danès ha intentat esquivar l’afer com ha pogut. La seva ministra de Defensa, Trine Bramse, admet que punxar el telèfon de polítics aliats és “inacceptable”, però ha evitat confirmar si els seus serveis d’intel·ligència han contribuït a l’espionatge.