Durant el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que va organitzar Antoni Maria Alcover, es va promoure la creació d’una entitat per organitzar la cultura als Països Catalans. Era l’octubre del 1906.

Vuit mesos després, el 18 de juny del 1907, el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, va fundar l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb la intenció que tingués una funció prescriptiva, de recerca, d’assessorament i de difusió del coneixement.

El primer president de l’IEC va ser Antoni Rubió i Lluch, catedràtic de la Universitat de Barcelona i deixeble de Milà i Fontanals. Han hagut de passar 114 anys i 22 presidents més –entre els quals noms com per exemple els del mateix Alcover, Puig i Cadafalch, Pompeu Fabra, Carles Riba...– perquè una dona hagi accedit a la presidència: Maria Teresa Cabré.

Cabré, actual presidenta de la secció filològica de l’IEC, encapçalava una candidatura –de fet, l’única presentada– amb un equip de govern format també per Marta Prevosti i Maria Coromines –membres de la secció històrico-arqueològica i de la de filosofia i ciències socials, respectivament–, que seran les dues vicepresidentes, i per Àngel Messeguer –membre de la secció de ciències i tecnologia–, que serà el nou secretari general.

“Som un equip i volem actuar com un equip i intentarem actuar amb una sola veu”, va assegurar ahir Teresa Cabré a la seu de l’IEC, a l’antic hospital de la Santa Creu, al carrer del Carme de Barcelona.

Del cens total de 233 membres, en van votar 216, repartits de la següent manera: 198 a favor, 5 en contra i 13 en blanc. Per tant, la candidatura encapçalada per Teresa Cabré va tenir un suport de més d’un 91% del total. Teresa Cabré serà la presidenta de l’IEC fins al 2025, com a mínim, i pren el relleu de Joandomènec Ros, que n’era el president des del 2013.

“Tenim un programa per complir i pensem complir-lo; serà el nostre full de ruta. Un programa ambiciós que desenvoluparem al llarg dels pròxims quatre anys, en plans d’actuació graduals”, va explicar Cabré, que és membre de l’IEC des del 1989.

El programa de govern té com a fil conductor la voluntat d’avançar en l’adaptació de l’IEC als canvis del segle XXI, en l’àmbit de la gestió, la recerca, la digitalització, la comunicació i la innovació, objectius als quals cal afegir la pluralitat, la planificació, la informació, la transparència, la difusió social, la internacionalització, la col·laboració institucional i acadèmica i la visibilitat.

“Volem difondre i fer conèixer l’IEC en la seva singularitat, una institució que aplega acadèmics de tota la geografia catalana i que té un criteri independent”, va continuar explicant la nova presidenta.

La renovació de la imatge i l’assoliment de més visibilitat en la societat seran uns dels seus cavalls de batalla. “Ens coneixen poc i malament, per això volem ser visibles. Hem de tenir en compte la mirada externa per saber quins temes interessen a la societat”, i això implica “un canvi d’imatge”.

Per tot plegat, els “agradaria posar l’IEC al segle XXI, en especial entrar-lo de ple en el món digital”. I per aconseguir-ho s’implementarà un pla de digitalització integral, que inclourà un dipòsit digital propi, perquè volen “posar el coneixement, que creix constantment, a l’abast de la població”.

“Tenim una perspectiva de catalanitat, hem de fer recerca d’abast universal, però des de la mirada pròpia; des de la particularitat es pot arribar a la universalització.” Per això, Cabré vol que s’ampliï el significat de catalanística, més enllà de la llengua i la literatura catalanes. En aquest sentit, posaran en marxa un nou diccionari normatiu pancatalà “com un sol conjunt, sense dialectitzacions separades”.

“Totes les institucions passem un moment difícil econòmicament, per això ens cal el suport i la confiança dels poders públics.” I també volen recuperar l’esperit de Prat de la Riba, que “sense estat propi va actuar com si en tingués; aquest és l’esperit, i el de servei com a estructura d’estat”, va reblar Teresa Cabré.