Benjamin Netanyahu va a la guerra contra la coalició que el vol desbancar i no se n’amaga. En les seves primeres paraules després de l’anunci de Yair Lapid, que la nit de dimecres va anunciar que tenia prou suports per formar govern sense el líder del Likud, Netanyahu ha cridat “tots els membres de la Knesset escollits per votants de dretes a oposar-se a aquest perillós govern d’esquerres”. Malgrat que Lapid i vuit partits polítics tenen intenció d’organitzar un executiu, el govern encara no existeix; la seva formació necessita el vot de confiança del Parlament per tenir validesa legal, i fins que aquesta no arribi, el primer ministre en funcions ho intentarà tot per boicotejar l’aliança anti-Netanyahu.

L’experiodista i centrista Yair Lapid i el multimilionari i ultradretà Naftali Bennett han acordat un govern bicèfal amb el suport de diversos partits polítics que sumen en total 61 diputats, el mínim imprescindible per assolir la majoria i superar el vot de confiança. És precisament aquesta manca de marge el que Netanyahu vol explotar per impossibilitar que els seus contrincants el treguin del poder. Ahir al matí, l’home més poderós de la política israeliana va convocar una reunió amb els caps del bloc ultraortodox que li donen suport per discutir maneres de boicotejar la coalició anti-Netanyahu abans del vot de confiança. Els caps del Consell Yesha, que representen els colons de Cisjordània, eren presents a la trobada. També hi era Yariv Levin, el president del Parlament i membre del Likud, que té l’habilitat de programar sessions parlamentàries i de qui es rumoreja que voldria posposar el vot de confiança –que hauria de tenir lloc dilluns que ve– una setmana més. Això donaria temps a Netanyahu per intentar convèncer desertors entre les files dels partits de la coalició i impedir que formessin govern.

En un intent d’anticipar-se als esdeveniments, el partit de Lapid, Yesh Atid, ha iniciat el procediment per fer fora Levin, actual president del Parlament, i posar-hi un altre president que no tingui intenció de posposar el vot de confiança. Aquesta acció també requereix el suport de 61 parlamentaris i Yamina compta amb algun diputat descontent amb l’acord de govern que amenaça de no votar-hi a favor, però la Llista Conjunta Àrab, una aliança de partits palestins que no són part del govern, ha anunciat que cediran escons per garantir l’elecció d’un nou president del parlament, cosa que permetria que el vot de confiança tingués lloc dilluns.

Mentrestant, el servei d’intel·ligència israelià ha adjudicat a Bennett, líder de Yamina i designat primer ministre a falta del vot de confiança, el mateix nivell de seguretat que atorga als primers ministres. La decisió, que és inèdita, és deguda al temor que hi hagi atacs protagonitzats per manifestants contraris a la coalició, després que dimecres es produïssin algunes amenaces de mort contra els seus integrants. Ahir a la matinada, el domicili del periodista Hassan Shaalan va ser atacat per uns assaltants. El periodista ha assegurat que van disparar trets contra els dormitoris dels seus fills.

Per primera vegada en els 73 anys d’existència de l’Estat d’Israel, un partit format eminentment per àrabs formarà part del govern. La Llista Àrab Unida, que representa la població d’origen palestí a l’Estat jueu, s’ha distingit com una formació clau perquè l’estranya coalició liderada per Lapid pugui assolir la majoria. La formació, liderada per Mansour Abbas, no rebrà carteres ministerials però sí alts càrrecs i un canvi en relació amb el tractament de la població àrab del país. L’acord de govern tancat la nit de dimecres entre Abbas i la resta de partits amb els quals formarà executiu garanteix una alta inversió econòmica en municipis àrabs.

La violència patida a Israel entre àrabs i jueus feia difícil un acord entre partits sionistes i àrabs, però la formació d’un govern conjunt planteja un possible canvi de paradigma en el qual Netanyahu ha participat de forma involuntària. El primer ministre va tenir el mandat per formar govern abans que Netanyahu i va negociar públicament amb Abbas, fet que el va legitimar de cara a la resta de partits.