Oberts a tothom
La cineasta Neus Ballús i l’actor Sergi López aspiren a presidenta i vicepresident d’una candidatura que aposta per la feina “d’equip” i que vol ampliar la base
“Que hi hagi dues candidatures és molt bon senyal; vol dir que hi ha interès per proposar coses”, diu Neus Ballús. Sergi López hi afegeix: “I no som dues candidatures amb dos models extremament diferenciats, podríem haver anat junts, però al final ha acabat sent positiu per al debat i per a tot plegat.” La directora i l’actor aspiren a presidenta i vicepresident en una de les dues candidatures que es presenten a les eleccions de l’Acadèmia del Cinema Català (ACC). Després de vuit anys amb Isona Passola com a presidenta, el dilluns 14 de juny els acadèmics votaran per una nova presidenta: Neus Ballús o Judith Colell.
Amb el lema Una acadèmia de portes obertes, Neus Ballús i Sergi López es presenten acompanyats d’un equip format pels productors Carla Sospedra (secretària), Laura Fernàndez i Oriol Maymó; el muntador Jaume Martí (tresorer); la directora i actriu Elena Martín; la directora de fotografia Elisabeth Rourich, i l’actriu Yolanda Sey.
No és fàcil resumir l’allau d’idees que desgranen amb entusiasme Neus Ballús i Sergi López en una entrevista a El Punt Avui. “Venim d’una pandèmia, hi ha una depressió general, i nosaltres ens sentim apel·lats a encomanar l’entusiasme que nosaltres tenim –diu l’actor–. El cinema ens ha canviat la vida i pensem que és brutal que la gent tingui possibilitats de creure que tot és possible, que no està tot perdut.” En la mateixa línia, Neus Ballús proposa un canvi de discurs: “Sembla que ens estiguem queixant, i volem reforçar la idea que fer cinema és una oportunitat privilegiada no només nostra, també com a societat, on s’expliqui de quina manera vivim i com volem viure.”
Presentar-se a les eleccions té a veure amb el moment que vivim, segons la cineasta: “Ens ho vam proposar perquè veiem que d’alguna manera és un moment molt singular en què sents que t’has d’arromangar per revertir les coses.” I en tot moment posa l’accent en la idea que encapçala una candidatura “d’equip”: “Jo, particularment, no em veia fent el que ha fet la Isona Passola, però vaig pensar que si creem un grup que tingui experiència en allò col·lectiu, que vingui d’associacions però vinculat al cinema, que sigui tan transversal com sigui possible, incloent-hi tècnics i altres col·lectius que mai han estat escoltats..., em faria molta il·lusió!”
Tot el sector
Un altre punt que destaquen tots dos és que volen obrir l’acadèmia a tot el sector cinematogràfic. “Venim de quatre mandats de l’acadèmia en què s’ha creat una cosa molt sòlida en la qual creiem i amb la qual ens sentim identificats. Però a partir d’aquí es pot obrir una nova etapa que hem anomenat «una acadèmia de portes obertes», amb aquesta idea de donar la benvinguda a tothom que es dedica al cinema i donar aire.” Sergi López hi afegeix: “Ens volem obrir a més gent. Potser hi ha pocs membres i l’Acadèmia pot haver tingut un aire una mica elitista. Hi ha gent que està treballant en cinema, estudiant, o té el projecte de fer-ne, i mai s’hi ha sentit reconegut. Pensem que l’Acadèmia ha de ser tan representativa del sector com sigui possible i ha de facilitar l’entrada de gent nova.” “Es tracta d’aprofitar l’entusiasme i empenta dels cinèfils. “A part de la gent que fa cinema, hi ha gent dels cineclubs, els festivals... apassionats pel cinema que si els xiulessis, vindrien demà”, diu Sergi López. “No es tracta de crear coses noves, sinó d’aprofitar el que ja hi ha i potenciar els vincles”, hi afegeix Neus Ballús.Que la candidatura tingui una majoria de dones (sis per tres homes) ha sorgit d’una manera natural. “No és casual que jo sigui sòcia fundadora de Dones Visuals i aquest tema m’hagi preocupat sempre –explica la directora de La plaga. Quan m’imagino gent interessant i singular que fins ara no ha tingut prou veu, visualitzo unes quantes dones”
Si guanyen les eleccions, els plans d’aquesta candidatura són crear una sèrie de comissions permanents: per a l’obertura de l’acadèmia a altres col·lectius (tècnics, estudiants, distribució, exhibició, crítics...); comissió d’igualtat i diversitat (ja existeix i la volen reforçar); comissió de nous públics (“sentim que hi ha un trencament de la relació entre el cinema català i el públic, sobretot el més jove, hi ha la necessitat d’arribar-hi”, comenta Neus Ballús)... Sergi López creu que “s’han de construir ponts, enllaçar complicitats amb el públic, els cineclubs, les escoles... Pensem que no s’ha fet gaire, i hi ha molt de potencial. És un sector que no és la construcció, la gent del cinema està acostumada a escoltar idees diferents, a defensar projectes estranys... Hi ha molt potencial creatiu, i això s’ha d’aprofitar.”
Pla d’actuació
La idea és que “cada comissió estarà coordinada per dues persones de la junta; treballaran al llarg d’un any per recollir dades i informació, i s’establirà una mena de pla d’actuació conjuntament amb els altres agents del sector per treballar de manera unificada, estratègica i no improvisada”.
Neus Ballús creu que la feina d’interlocució amb les institucions s’ha de continuar fent: “L’Acadèmia aglutina la màxima diversitat de la gent que treballa en el cinema; per tant, ha de ser una interlocutora amb les institucions.” Amb la pandèmia, tenim “una gran necessitat de consumir històries”, i “s’ha de posar en relleu la singularitat i el valor del cinema que fem aquí, no només en clau econòmica. En aquest moment de tanta globalització cultural, la singularitat del cinema català és un valor afegit. Les històries que nosaltres expliquem no les explicarà ningú més.”
Pel que fa als Gaudí, Sergi López diu que “l’únic objectiu de l’Acadèmia no poden ser uns premis”. “La idea és actualitzar-los –diu Neus Ballús–, però també aprofitar aquesta plataforma en què el cinema català exhibeix amb orgull totes les produccions de l’any per transmetre el nostre entusiasme i fer pedagogia sobre el que fem. Volem dotar aquesta plataforma de contingut.”No dona importància a la competició: “Els premis Gaudí són un mecanisme de màrqueting per donar a conèixer el cinema català. És igual qui guanyi si és significatiu del que ha passat. És un joc. La feina de l’Acadèmia no és destacar una pel·lícula per sobre de les altres, el més important és que siguin bones, que guanyin totes.” Sergi López hi afegeix: “El format és la competició, però l’objectiu no ha de ser la competició.”Altres objectius del seu programa són obrir al públic les converses que ja organitza l’Acadèmia per als acadèmics i parlar “sobre temes com l’aventura, l’entusiasme, felicitat... tractats a partir del cinema” i mantenir i potenciar el Cicle Gaudí: “La nostra idea és ampliar-lo a més espais, fer-lo arribar a escoles i instituts...”, diu Neus Ballús.
