La segona selectivitat en pandèmia, la selectivitat precedida per la judicialització de la llengua, la selectivitat dels estudiants que han fet bona part del batxillerat des de casa, va arrencar ahir sense cap problema, tot i els condicionants que es repeteixen per les restriccions motivades per la Covid. 39.775 estudiants s’han inscrit enguany a les proves, que van començar ahir a les nou del matí sense cap incidència destacada, més enllà que alguns no van poder-hi assistir perquè estaven aïllats per la Covid. En aquest cas podran fer els exàmens la setmana vinent, en un tribunal d’incidències, en el mateix ordre que la convocatòria ordinària de juny. La novetat més destacada d’ahir va ser motivada per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va ordenar, menys de 24 hores abans de l’inici de les proves, que l’enunciat dels exàmens s’havia d’oferir en castellà, català i aranès. Ho va fer arran d’un recurs presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, contraris a repartir primer els enunciats dels exàmens en català i només si algun alumne ho demana donar-li la versió en castellà.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va explicar dilluns que es reforçaria la comunicació amb l’alumnat per garantir que les proves d’accés a la universitat (PAU) es poden fer en alguna de les llengües oficials, com ja es fa habitualment. Paral·lelament, el govern ha presentat al·legacions contra l’ordre judicial, que no admet recurs però sí que obre un període de tres dies perquè la Generalitat i la fiscalia hi puguin presentar al·legacions.

“Recordeu que, com cada any, teniu a la vostra disposició exàmens en les diferents llengües cooficials de Catalunya”, s’informava en un rètol, amb la mateixa llegenda en castellà i en aranès, enganxat a les portes de les aules on es feien les proves a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. “Hem preguntat quantes persones volien l’examen en castellà per tenir-ho tot a punt”, va explicar la presidenta del tribunal d’aquesta facultat, Gemma Marfany. La conselleria de Recerca i Universitats va precisar ahir que el 5% dels estudiants van demanar l’examen en castellà, el percentatge habitual de cada any.

A tall d’exemple, el rector de la Universitat Autònoma, Javier Lafuente, va assenyalar que només van demanar l’examen en castellà 67 alumnes dels més de cinc mil inscrits a la UAB, una xifra similar a la d’anys anteriors. Marfany va explicar que al seu tribunal un 14% dels alumnes van demanar l’examen en castellà, mentre que en un altre el percentatge va ser de l’1%. El dia anterior, els presidents dels tribunals van rebre instruccions de reforçar la informació als alumnes que poden demanar l’enunciat en les diferents llengües. “Hem demanat als alumnes a primera hora que ens diguessin quina llengua volien per saber de quines assignatures ens farien falta, i si veiem que en algun cas han faltat hem fet fotocòpies d’aquell examen, com cada any.” Com que l’examen de les nou era el de llengua castellana i literatura –s’havia de contestar en aquesta llengua– hi havia marge per fer còpies si hagués calgut. “Sempre hi ha gent que t’ho demana perquè pot tenir dificultats i ja ho sabem de cada any i mai ens han faltat exàmens. La resolució del TSJC potser pot tenir efecte crida, però depèn molt perquè encara que un alumne sigui castellanoparlant, si ha fet les classes en català prefereix seguir la terminologia que ha après en la mateixa llengua”, reflexionava Marfany.

A la sortida del primer examen, diversos estudiants van valorar positivament la possibilitat de tenir els enunciats en diverses llengües, tot i que van considerar innecessari polemitzar sobre la llengua a la selectivitat.