Obrir el ventall dels ajuts a les empreses
Els representants empresarials consideren que els ajuts directes a les empreses no han d’admetre requisits que els facin massa restrictius
En el capítol d’ajuts directes a les empreses per pal·liar les pèrdues d’ingressos generades per la pandèmia, hem hagut d’assistir al debat de si era moralment admissible que algunes empreses n’haguessin de quedar fora per haver presentat pèrdues en la declaració de l’impost de societats del 2019 o per pertànyer a un sector al qual algú considerava que no cal donar suport, quan la pandèmia els havia reduït el negoci un 30% l’any passat, el requisit que havia de ser el decisiu.
En la seva primera versió, la línia d’ajuts directes de 7.000 milions d’euros que obria el Reial decret llei 5/2021 del 12 de març, dels quals a Catalunya li correspondran 993 milions d’euros, establia com a requisit no haver declarat pèrdues el 2019 en l’impost de societats, amb la qual cosa el legislador abandonava un munt d’empreses a la condició de “cas perdut”, al mateix temps que deixava fora, sense explicacions convincents sobre si se’ls pot considerar essencials o no, sectors com ara perruqueries, estacions de servei o floristeries, per esmentar-ne uns quants. Les protestes van dur el govern central a una modificació posterior, i ara han de ser les comunitats autònomes les que defineixin criteris i marquin el perímetre dels sectors que es podran fer creditors d’aquests ajuts. Fonts de la Generalitat han informat que “el govern ha presentat a patronals i sindicats uns criteris d’atorgament que seran expansius respecte dels àmbits d’expansió proposats per l’Estat, amb l’objectiu d’abastar al màxim l’activitat econòmica de Catalunya.” Durant els darrers mesos, ha estat candent el debat sobre quin ha de ser el criteri per considerar qui és creditor d’ajuts. Des de Credit Bank, empresa que dissenya solucions davant la morositat, el seu CEO, Francisco Martín, adverteix que “el fet que una empresa no aconsegueixi una base imposable positiva en la declaració de l’impost de societats no la converteix en una empresa zombi”. Com explica, “es tracta molt sovint d’empreses que per les característiques del seu negoci, treballen fonamentalment a crèdit, que, de fet, fan els seus deures quan consideren comptablement com a despeses en lloc de com a ingressos, factures que podrien no ser cobrades”. Amb aquestes regles del joc, com bé destaca Martín, s’estableix un greuge comparatiu en favor de l’empresa que ven al comptat, respecte de la que ho fa a crèdit.
I, a l’hora d’eliminar restriccions en aquest repartiment de subvencions a les empreses damnificades per la pandèmia, Joan Ramon Rovira, cap del servei d’estudis de la Cambra de Comerç, afirma, rotund que, respecte del que s’està veient en altres estats del nostre entorn comunitari, “realment s’estan escatimant recursos, moltes empreses sortiran molt endeutades de tot aquest procés dolorós de baixada de l’activitat per la pandèmia, així que no s’hi pot posar cap mena de restricció, ni comptable, ni per sectors”. La situació ha arribat a un punt tan crític que, al parer de Rovira, “l’empresa no pot avançar només amb l’eina de l’endeutament, cal una compensació directa, ajuts en proporció a les pèrdues que hagin sofert”. La perspectiva dels darrers mesos, des que fa un any i mig les empreses van poder sol·licitat préstecs ICO per poder trobar solucions, permet a Rovira considerar que, realment, “les exempcions fiscals a les empreses haurien estat una via de suport més efectiva que els crèdits oberts per l’ICO”. També és dels que creu que “una empresa pot tenir el balanç sanejat tot i presentar pèrdues en l’impost de societats, que circumstancialment es pot deure al fet d’haver dut a terme amortitzacions o per una qüestió de producte”: “Cal mirar-se bé el balanç”, afegeix. Des de Pimec, també manifesten que no s’hi val marginar determinats sectors. Fonts de la patronal consideren que “els ajuts directes han d’arribar a totes les activitats i sectors empresarials afectats per la pandèmia i per les restriccions, incloses les activitats auxiliars”. I hi insisteixen: “Aquesta crisi només la superarem quan les pimes i els autònoms reactivin i recuperin la seva activitat, així que cal que s’hi incloguin tots els grups de la CNAE, sense deixar ningú enrere.”
Traslladar la pressió a les autonomies
Com assenyala Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment, aquests gairebé 1.000 milions que han d’arribar a les empreses com a ajuts directes eren inevitables amb el deteriorament de l’economia provocat per la segona i la tercera onada de la pandèmia. “Calia anar a la despesa pública, ja no n’hi havia prou amb al suport financer mitjançant crèdits.” Tanmateix, ara el govern central “trasllada la pressió a les comunitats, que a banda de carregar amb tota la tasca burocràtica, hauran de decidir fins a on obren el ventall de sector.” La Generalitat es pot veure en el dilema de si és millor ampliar els sectors beneficiaris o restringir-los, perquè l’ajut a cada empresa sigui més generós. Guillermo creu que més que parlar d’aquest o aquell sector, el factor clau ha de ser la caiguda del 30% en la facturació. I, en tot cas, “l’esforç que es farà serà massa curt i arribarà massa tard”: “Hem pogut veure com altres estats ja van vehicular els ajuts el mes de novembre del 2020.” Aquí, denuncia, “tot ha arribat tard, de forma insuficient i amb massa càrrega administrativa”.