En la carrera per descarbonitzar el consum d’energia de llars i empreses, les renovables cobegen fites de rendibilitat que, justament, accelerin aquest procés. És aquí on apareix la hibridació de tecnologies com una gran oportunitat per abaratir costos i maximitzar l’aprofitament combinat del recurs, sigui vent, sol, aigua o biomassa, fins a assolir estalvis que poden anar del 10 al 15%.

Eòlica i fotovoltaica; minihidràulica i fotovoltaica; biomassa i solar; fotovoltaica i termosolar i qualsevol tecnologia renovable i d’emmagatzematge d’energia. Són diverses les combinacions que es poden assajar per tal de millorar, com afirmen els autors de l’estudi d’Everis i APPA Hibridació en la generació renovable, el factor de càrrega de la instal·lació: reduir els punts de connexió, que hi hagi menys sobrecàrregues a la xarxa, reduir l’impacte ambiental i millorar la participació en els serveis d’ajustament. D’altra banda, però, hi ha entrebancs: cal crear un marc de regulació propi per simplificar tràmits i que faciliti la participació en mercats de participació secundària o serveis d’ajustament, fet que permetria incrementar encara més els ingressos dels projectes. Altres reptes que cal tenir en compte és com resoldre les pèrdues de generació, en superar la capacitat màxima assignada en el punt de connexió o donar més seguretat normativa a la rendibilitat de la inversió.

Santi Martínez, un dels fundadors de la promotora energètica Km0 Energy, troba que la hibridació és interessant perquè “no cal ampliar la capacitat de la xarxa, cosa que sempre suposa una gran inversió”. En aquest sentit, afegeix: “Les xarxes les paguem entre tots, així que sumar més generació d’energia renovable sense fer més xarxa és socialment interessant.” Aquesta eficiència pot ser més necessària, com aclareix Martínez, a les àrees rurals, on sovint la xarxa està sobredimensionada.

Martínez creu que la clau és que la combinació entre tecnologies es faci tot evitant incrementar els punts de connexió: “Si instal·les molins de vent a un parc solar on el recurs eòlic s’esdevé sobretot de nit, ja no cal demanar un altre punt de connexió, ja que de dia funcionen les plaques i de nit els aerogeneradors.” Un estalvi no pas menor, ja que el cost d’un punt de connexió a la xarxa pot anar dels 80.000 als 100.000 euros.

Al voltant dels serveis d’ajustament, que es fan per acomodar la generació a la demanda real del moment, Santi Martínez creu que la hibridació hi podrà participar en la mesura que una de les tecnologies sigui gestionable, com l’emmagatzematge o la biomassa, i afirma que “per a un mercat de balanç de «l’ara et necessito» sempre has de poder engegar amb, per exemple, biomassa o biocombustible”.

Com assenyala Josep Maria Montagut, president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials, ja en les subhastes del gener del 2021 es vol prioritzar l’emmagatzematge per resoldre els problemes d’ajustament. Montagut creu que, malgrat la llei elèctrica per consolidar aquesta figura, “s’hauria de desenvolupar com a categoria d’activitat, talment com la generació, el transport o la distribució”.

Montagut creu que hi pot haver una gran oportunitat per a la hidroelèctrica de bombatge: “No hi ha millor lloc on emmagatzemar energia que els llacs, i l’orografia del país ens hi convida.” Montagut creu que el regulador ha d’incentivar la hibridació, amb el benentès que “d’una banda, a llarg termini li interessa un sistema elèctric més estable i, a més a més, reduir el volum de les inversions”: “Així mateix, el foment de la hibridació ha d’aconseguir que el sistema funcioni per illes, i així, per exemple, podrem veure com un polígon industrial genera l’energia que consumeix amb diverses tecnologies hibridades.”

Per a Daniel Pérez, cap de l’equip legal d’Holaluz, el punt clau ara mateix és “aclarir si es pot connectar un parc eòlic en un punt on ho fa un parc solar”, encara que afirma que “hi ha incertesa”. Té molt clar que cal habilitar mesures per afavorir la hibridació: “Si així omplim més la xarxa, no té sentit tenir una xarxa d’alta tensió al 20% de càrrega.” Aquest impuls l’ha d’habilitar la normativa tot facilitant els tràmits i no obligant a començar de zero en qüestions com l’estudi d’impacte ambiental o de patrimoni.” A parer seu, seria interessant prioritzar, a les subhastes de renovables, la capacitat d’hibridació que puguin presentar els projectes que s’hi presenten. A més, tenint en compte que els projectes d’hibridació “tenen una corba de càrrega amb més hores, té tot el sentit que puguin operar en mercats de regulació secundària o serveis d’ajustament”. Com diu, l’operador és ara prou sofisticat “perquè no hi hagi limitacions a priori”.