Els efectes econòmics de la pandèmia han posat de manifest la importància per a qualsevol organització empresarial de disposar de diverses vies de finançament diversificades. No només és convenient tenir accés a diversos productes de finançament, sinó que també és aconsellable comptar amb diverses entitats financeres col·laboradores. Si bé el programa d’avals bancaris de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) ha ajudat a mantenir accés a liquiditat a nombroses empreses, és en aquest moment d’incipient recuperació econòmica quan cal fer una avaluació i valorar possibles vies de finançament alternatiu.

És precisament en aquest context que mitjans alternatius com el finançament participatiu (crowdfunding) guanyen importància. En efecte, la possibilitat d’acudir a una campanya de finançament, ja sigui mitjançant emissió de deute (crowdlending) o mitjançant l’emissió de nou capital social de l’empresa (crowdequity) és una manera alternativa a la banca tradicional per tal d’accedir a nou capital. Cadascuna d’aquestes modalitats té les seves pròpies particularitats, pros i contres que cal tenir en compte a l’hora de valorar iniciar una campanya de finançament: el crowdlending es basa en l’emissió de deute empresarial (préstec o préstec participatiu) respecte al qual normalment es poden negociar unes condicions de tipus d’interès i venciment més flexibles que en una entitat bancària tradicional; en canvi, el crowdequity és jurídicament més complex, ja que implica l’entrada en el capital social dels inversors de l’empresa, la qual cosa obliga a subscriure un pacte de socis i a adaptar els estatuts socials.

Si bé en l’àmbit nacional ja fa anys que aquesta via de finançament es troba regulada –existeixen poc més de trenta plataformes de finançament participatiu formalment autoritzades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)–, a partir del novembre entrarà en vigència la regulació europea de les entitats proveïdores de serveis de finançament participatiu, cosa que es preveu que contribueixi a una major consolidació del sector i a l’augment de la importància d’aquesta via de finançament alternatiu com a recurs addicional als que poden fer servir les empreses.