Eines

Armando Fernández Steinko

Professor de la UCM i autor del llibre 'La economía ilícita en España'

“El delicte econòmic de coll blanc es denuncia segons la conjuntura política”

La economía ilícita en España Armando Fernández Steinko
Alianza Editorial 24€
Els fons europeus són un perill real, però també una oportunitat per fiscalitzar millor
La corrupció genera una renda il·lícita de 39.900 milions d’euros, el 58% del total

Fent servir paraules seves: s’ha passat els darrers dotze anys comptant “xoriços”. El resultat és un llibre de prop de 600 pàgines; tants n’hi ha?
L’explicació està en la complexitat del tema de la criminologia econòmica i en el fet que ha estat colonitzat per moltes persones que consideren que ha d’estar fora de l’àmbit de la ciència. Jo opino tot el contrari i ho vull demostrar amb aquest llibre, que vol obrir una bretxa a partir d’una exploració de tipus científic.
Que les evidències empíriques siguin febles no ha impedit que tothom parli amb una aparent autoritat.
Tota la informació que rep la societat ve del món acadèmic, periodístic i polític, en què es fan unes afirmacions amb una contundència que no està suportada per dades, i amb aquesta contradicció fa trenta anys que vivim. Pensem que tenim una certesa de l’impacte de, per exemple, l’explotació sexual de dones, el narcotràfic o la corrupció, i no és cert. I això fa que la societat rebi una imatge distorsionada i poc clara del costat més fosc.
Espanya és un territori fèrtil per a la delinqüència econòmica?
Aquesta és la gran pregunta i no té una resposta genèrica perquè els països tenen codis penals diferents i això dificulta la comparació. Hauríem d’anar delicte per delicte. Potser el punt de mira s’ha de posar en la corrupció i el delicte fiscal, els anomenats delictes de coll blanc, que és on hi ha gran part del pastís i que són el 88% del total. Si agafem la malversació de cabals públics, que és un delicte molt freqüent, jo crec que Espanya podria estar en la mitjana o un pèl per sobre de la mitjana europea. Per sota dels països de l’est d’Europa, però per sobre dels països de l’oest. Però en allò que Espanya és campiona és en corrupció urbanística, no en tinc cap mena de dubte, malgrat que no hi ha estudis comparables al meu en altres països.
Vostè afirma que els casos de corrupció urbanística afecten, almenys, un de cada cinc municipis de l’Estat. És un veritable càncer!
Sí, és un càncer. Una comissió del Parlament Europeu va anar a València per fer un informe i la conclusió va ser que el grau de devastació de les ciutats i pobles d’Espanya, almenys a la costa, és extrem. S’ha produït una mena de destrucció massiva del patrimoni que és irrecuperable.
Els anys del boom del totxo?
La ràpida liberalització dels mercats financers a partir d’un moment, la desprotecció del sòl l’any 1997 i les facilitats dels governs per atreure capital internacional van crear les condicions perquè els béns immobles espanyols es convertissin en un dels sectors més endiabladament lucratius del món. També per les activitats il·lícites, perquè el patrimoni protegit per llei es va desprotegir i va generar unes plusvàlues enormes que van incentivar molts ajuntaments i els seus regidors a acceptar suborns per accedir a la desprotecció, sense oblidar que tot això genera una prosperitat local important i una complicitat generalitzada amb aquestes operacions.
Aquesta complicitat generalitzada explica per què ningú ho va denunciar?
És molt important entendre que a Espanya els delictes es denuncien en funció de conjuntures polítiques, no de si es produeixen les conductes o no. La societat orienta el seu radar criminològic cap a determinats punts i oblida concentrar-los en d’altres. És un procés molt selectiu i induït pels mateixos governs.
Això explica que Catalunya durant un temps semblava immune a la corrupció?
El més curiós del cas català és que, històricament, els governs de Jordi Pujol van tenir casos molt sonats que, malgrat tot, van ser sistemàticament frenats tant a Catalunya pels governs de la Generalitat, com també per l’executiu central; no hi havia gaire interès a destapar i denunciar aquests casos, perquè l’anomenada minoria catalana tenia un pes molt important tant en els governs del PP com del PSOE. Això va fer que l’opinió pública catalana tingués una percepció distorsionada de la corrupció a Catalunya. I que la permissivitat s’ocultés també darrere de la possibilitat que al final es tractava de denúncies contra Catalunya i no contra els corruptes catalans. I això ha funcionat, fins que es va destapar el cas dels Pujol.
Quin és l’impacte dels delictes econòmics?
En el període 2000-2015, els delictes econòmics van generar una renda il·lícita de 68.700 milions d’euros, un 7% del PIB interanual mitjà durant el mateix període. Com deia, els delictes de coll blanc són el 88% del total, i la corrupció s’endú el premi gros, amb 39.900 milions, mentre que els delictes contra la hisenda pública, és a dir, els delictes fiscals en els quals les quotes que s’haurien d’haver satisfet superen els 120.000 euros per any i delicte, representen uns 20.000 milions cada any.
La globalització i la tecnologia faciliten la comissió de delictes fiscals?
Aquests 20.000 milions d’euros per delictes fiscals són, sens dubte, els més viatgers. Són els que més s’aprofiten de la internacionalització i la liberalització dels fluxos econòmics. Són fraus a l’impost de societats, però també a l’IVA. Els grans casos penals d’IVA són internacionals que tenen a veure amb la importació i exportació de productes i són també construccions fiscals que si no s’harmonitza a la UE i a tot el món són molt difícils de combatre. Els 20.000 milions que comento són evadits il·legalment, però se n’haurien d’afegir molts més que surten del país de manera legal i que haurien de pagar impostos.
L’arribada dels fons de recuperació d’Europa pot generar les condicions per a nous casos de corrupció?
El desviament de subvencions és un perill real, però també és una oportunitat per fiscalitzar millor els comptes públics. La garantia més gran és l’existència d’un cos de funcionaris públics ben pagat, ben qualificat i amb el llapis ben afilat.
Deixarà de comptar “xoriços”?
No, estic preparant una segona part d’àmbit internacional.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.