El segon dia del G-7 va estar marcat per la tensió i les discrepàncies entre el Regne Unit i la Unió Europea a Irlanda del Nord i per l’amenaça de Boris Johnson de no respectar l’acord del Brexit. El primer ministre britànic es va reunir amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (el G-7 va invitar representants de la UE) i amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francés, Emmanuel Macron.

El principal problema és que aquest 30 de juny acaba el període de gràcia concedit per la UE al Regne Unit abans d’implementar la nova regulació a la frontera britànica, que es va traslladar al Mar d’Irlanda del Nord de la resta de la Gran Bretanya. La UE exigeix inspeccionar moltes mercaderies quan arriben de països extracomunitaris, mentre que alguns productes no tenen permís d’entrada. I això és el que passarà a Irlanda del Nord a partir de l’1 de juliol. Johnson vol estendre de manera unilateral el període de gràcia. Macron li va demanar ahir que respectés els acords internacionals que va signar.

A partir de l’1 de juliol, dins de la regulació europea, no podran entrar els productes carnis congelats, incloses les salsitxes, a Irlanda del Nord, ja que es consideraria territori europeu. “Si el protocol es continua aplicant d’aquesta manera, evidentment no dubtarem a invocar l’article 16 [que permet posar en marxa un pla d’emergència de manera consensuada], com he dit abans. No ho oblideu, la mateixa UE va invocar l’article 16 al gener per desaplicar el protocol, de manera que puguin deixar de retirar les vacunes de la UE al Regne Unit”, va dir. Macron, que va advertir Johnson que ha de complir la legislació internacional i els acords del Brexit.

La cimera del G-7 se celebra a la localitat de Carbis Bay, al comtat de Cornualla, al sud-oest d’Anglaterra. És el primer viatge internacional de Joe Bident com a president dels EUA després de quatre anys complicats amb Trump. També ahir els set països més rics del món van discutir l’elaboració d’un pla mundial conjunt antipandèmia per accelerar la resposta davant futurs casos com ara el de la Covid-19, que ja deixat 3,8 milions de morts al món. El pla, que s’espera que sigui presentat avui, inclou la reducció a menys de cent dies dels terminis per poder desenvolupar tractaments, tests i vacunes en cas de pandèmia, el reforçament de les xarxes globals de vigilància i la capacitat de seqüenciació genòmica i el suport per reformar i enfortir l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Divendres, en el primer dia de la cimera, ja es van comprometre a donar mil milions de vacunes als països més pobres per erradicar la Covid abans que acabi el 2022. Els països del G-7 abasten dues terceres parts del mercat farmacèutic mundial. La declaració, no obstant això, no recull l’alliberament de les patents de les vacunes tal com havien exigit alguns organismes internacionals. Un 87% dels 700 milions de dosis produïdes estan en països rics i només un 0,2%, en països pobres.