Els països del G7 es van comprometre ahir a donar 1.000 milions de vacunes als països més necessitats durant l’any que ve amb l’objectiu de posar fi a la pandèmia abans que acabi el 2022. “Crearem els marcs adequats per enfortir les nostres defenses col·lectives contra amenaces a la salut global incrementant i coordinant a escala mundial la capacitat de fabricació a tots els continents”, van dir en el comunicat final de la cimera que s’ha celebrat durant tot el cap de setmana a Carbis Bay, a la punta sud-oest d’Anglaterra.

També es van comprometre a accelerar la fabricació de vacunes per sota dels 100 dies. Però van decidir no alliberar les patents perquè tots els països hi tinguin accés. Biden hi estava a favor i la Unió Europea (UE), en contra. Només es comprometen a vendre-les més barates als països amb menys recursos. Un altre tema important era el canvi climàtic. En aquest sentit van prometre arribar a les zero emissions abans del 2050, reduint les emissions a la meitat d’aquí al 2030 i redirigint les finances globals a la prevenció del canvi climàtic.

També van enviar un missatge molt contundent a Rússia i la Xina. Aquesta era una de les obsessions de Biden. Van condemnar la Xina per la violació dels drets humans i dels drets fonamentals de les persones i per la seva actuació a Hong Kong. Pel que fa a Rússia, van criticar que empari pirates informàtics i els ciberatacs de les últimes setmanes a empreses estatunidenques que l’FBI va afirmar que provenien de grups russos. “Reafirmem la nostra crida a Rússia perquè aturi el seu comportament desestabilitzador, inclosa la ingerència en els sistemes democràtics d’altres països”, van dir en el comunicat.

A més, van presentar un projecte per invertir trilions d’euros en infraestructures en ponts, carreteres i tecnologia en països en vies de desenvolupament. Competeixen amb el que va posar en marxa la Xina que emula la ruta de la seda i que involucra més de 70 països des d’Àsia fins a Àfrica passant pel Pròxim Orient. Així Biden vol reduir la influència cada cop més gran que té la Xina.

També destaquen l’acord al qual van arribar els ministres de finances la setmana anterior per imposar l’impost global del 15% a les empreses més grans, incloses les tecnològiques, per intentar posar fi als paradisos fiscals. L’harmonia i la sincronia de la reunió es van veure alterades només per les tensions i les amenaces entre Boris Johnson i els representants de la UE per la situació a Irlanda del Nord, on Johnson vol estendre de manera unilateral el període de gràcia. “Farem tot el que calgui per protegir la integritat del nostre territori”, va dir Johnson. “Després del Brexit vam establir certes regles, un acord protocol·lari i també un tractat comercial. Només volem que es respectin”, li va replicar el president francès.