Atenció sociosanitària, cures auxiliars d'infermeria, documentació sanitària, radioteràpia, imatge per al diagnòstic, etc. Aquests són els tipus de cursos que cada any sol·liciten més estudiants d'FP. L'explicació és senzilla si es té en compte que en un context de crisi pesa molt l'elecció d'un sector en el qual encara es genera nova ocupació i que és estable davant els canvis del cicle econòmic. Els estudis avalen aquesta projecció. És el cas per exemple del que està tot just ultimant la Fundació BCN Formació Professional, junt amb la Cambra de Comerç, la Diputació de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità sobre sectors emergents. Un d'aquests que s'analitzen és el sector biotec i la seva projecció al 2015. Algunes de les conclusions que s'avancen —l'estudi es presentarà la tardor que ve— destaquen justament la falta de personal de nivell mitjà que tingui formació administrativa en gestió de projectes de recerca i del seu finançament. “Arribarà un moment en què les empreses per continuar creixent necessitaran incorporar professionals amb perfils tècnics que podran ser coberts per titulats en FP”, es diu a l'estudi.

A l'institut Bonanova, especialitzat en la formació sociosanitària, saben bé que l'interès dels alumnes per aquest sector creix cada any. “Hem tingut prop de 1.400 sol·licituds d'inscripció per a les 300 places que oferim”, explica la seva directora, Marian Chavarría. Les expectatives per trobar feina estable han ajudat molt en la promoció dels estudis sanitaris però també hi pesa molt, explica el gerent de la Fundació BCN Formació Professional, Ricard Coma, “el glamur i l'alta valoració social que tenen les professions de bata blanca”.

Just a l'altre costat de la moneda, s'hi troben les bates de color blau, les que predominen a la indústria. La crisi i el desprestigi social han provocat que siguin molts pocs els joves que s'interessin per aquestes professions. “En el metall ens passa com en el tèxtil, on s'han hagut de tancar especialitats per falta d'alumnes”, explica el director general de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), Ángel Hermosilla. La falta de vocacions s'ha compensat ara amb la baixa producció, però en moments de bonança econòmica es produeixen dèficits importants. “Les empreses optaven per robar els treballadors de la indústria del costat pagant més, cosa que al final generava un sobrecost econòmic”, destaca Hermosilla. Des de la UPM es lamenta del baix prestigi social que tenen determinades feines a la indústria, “feines que la gent encara relaciona amb el greix i la brutícia però que avui es desenvolupen a peu de màquina manipulant un ordinador i treballant amb aplicacions matemàtiques”, explica.

Precisament, el govern junt amb els agents econòmics van posar en marxa el programa Indústria XXI per tornar el prestigi social a aquesta activitat i reivindicar el seu paper com a motor econòmic, però Hermosilla reconeix que “això és molt lent i encara és difícil veure'n els resultats”. Mentre arriben aquests resultats la indústria ha hagut d'importar mà d'obra qualificada de l'Est, sobretot per cobrir places d'ajustadors i mecanitzadors. També és veritat, però, que la competència que fins ara ha exercit la construcció, que es quedava molts treballadors de la indústria gràcies a uns salaris més atractius, ja ha desaparegut i que la indústria pot ser clau en la recuperació econòmica arrossegant per tant nova demanda. Sobretot si la indústria que volem construir de cara al futur fa una aposta decidida pel valor afegit, ja que també caldran treballadors qualificats.