El Tribunal Constitucional de Turquia, i a petició de la fiscalia, va acceptar ahir la sol·licitud per il·legalitzar el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), tercera força del Parlament turc. El 2018, va obtenir més de 6 milions de vots i 67 diputats. L’HDP és una formació d’esquerres que defensa els drets del poble kurd sota sobirania turca, uns 15 milions de persones.

La fiscalia general turca l’acusa de tenir vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i d’anar “contra la unitat de l’Estat”. El PKK és una històrica formació d’esquerres i independentista ja il·legalitzada i considerada “terrorista” també per la UE. El PKK, que té el seu principal líder, Abdullah Öcalan, empresonat a cadena perpètua des del 1999, va renunciar a formar un estat kurd independent al Kurdistan turc el 2013. L’HDP demana sols una descentralització de l’Estat i més competències municipals, cosa que descriu com a “autonomia”. Malgrat això, el govern de Recep Tayyip Erdogan no l’ha deixat de perseguir. L’any passat, va ordenar la detenció de quatre alcaldes i va intervenir mig centenar d’alcaldies guanyades el 2019 per l’HDP. L’acusació és la mateixa: suposades relacions amb el PKK. Un dels alcaldes destituïts, de la ciutat de Diyarbakir, va ser condemnat a nou anys de presó i dotze diputats de l’HDP estan també empresonats. La fiscalia ha demanat ara, com a mesura cautelar, l’embargament dels comptes de l’HDP i vetar les activitats polítiques de 451 treballadors. El Constitucional per ara no ho ha acceptat, i podria trigar un any a dictaminar sobre la il·legalització.