Des del primer instant en què van trepitjar el carrer, els líders independentistes van voler deixar clar, amb gestos i paraules, que tots els condicionants que es puguin haver imposat a la seva llibertat no limitaran l’activitat política pública que facin d’ara en endavant i que, en alguns casos, serà fins i tot intensa. Potser els exemples més paradigmàtics en aquesta última línia són els d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, que si bé essencialment han dedicat els primers dies des de la sortida de Lledoners al retrobament familiar i a actes més o menys íntims –el secretari general de Junts parlava de fer una escapada a Formentera–, es dona per descomptat que en un termini més o menys breu agafaran el timó dels seus respectius partits. I el mateix Sànchez no trigarà gaire, ja que dilluns mateix ja farà la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’executiva de JxCat. Ara ja podrà exercir com a secretari general sense restriccions forçoses, cosa que s’espera que ajudi a temperar tibantors i a consolidar el lideratge intern. I en el cas de Junqueras, tampoc haurem d’esperar gaire més per veure’l posar-se la jaqueta de president d’ERC als ulls de tothom.

Pel que fa a la resta d’antics presos, Jordi Cuixart també va per feina. El mateix dimecres, el dia que es va fer efectiu l’indult, ja va visitar la Xènia, una noia que va ser detinguda i empresonada arran de les protestes postsentència. Un gest simbòlic que serveix de preludi a l’acte que Òmnium Cultural ha convocat dilluns al vespre al campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Davant de tota la cúpula de l’entitat, s’espera que Cuixart faci un discurs obertament polític en què doni alguna clau, o no, sobre el paper que està disposat a tenir en aquest nou cicle que tot just arrenca. Per tant, hi ha interès, i no poc, per escoltar el que pugui dir, o si més no deixar entreveure.

Conscients que ara mateix tenen una gran autoritat moral sobre el conjunt de l’independentisme, que no viu el seu millor moment en termes de cohesió interna, els indultats també volen que els seus missatges o aparicions ajudin a curar ferides. Així, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i el mateix Jordi Sànchez ja han dit que volen viatjar, tan aviat com puguin, a Waterloo per veure’s amb Carles Puigdemont. Una visita, o imatge, que vol escenificar el retrobament entre la presó i l’exili, però que també tindrà una càrrega personal molt forta per tot el que hi ha al darrere. Així mateix, ja es fa circular la idea que Oriol Junqueras també es vol reunir amb l’expresident de la Generalitat i que ja s’hi està treballant. El mateix Jordi Turull s’hi va referir en una entrevista ahir a TV3, en què va assenyalar que “una trobada entre tots dos faria feliç molta gent”. Per la banda d’ERC, els seus excarcerats tenen previst anar-se incorporant de manera gradual a la dinàmica del partit, però com a primera gran iniciativa col·lectiva es volen trobar amb la secretària general, Marta Rovira, a Suïssa. Encara no hi ha dia, però serà la setmana vinent.

Les circumstàncies personals també pesen, i força, a l’hora de determinar quin nivell de projecció pública tindran els indultats a partir d’ara. Dolors Bassa, per citar-ne un cas, s’ha fixat com a prioritat estar amb la mare, ja gran. Raül Romeva, al seu torn, vol continuar fent política i assumir un paper important a ERC malgrat la inhabilitació, però ara mateix també ha de tenir un ull molt posat en el Tribunal de Comptes, que el colla, i molt. I Junqueras, si fa o no fa el mateix.