Coin­cidències bus­ca­des o no, la pri­mera reunió del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat amb el seu homòleg espa­nyol a La Mon­cloa, dimarts vinent, serà el mateix dia que el Tri­bu­nal de Comp­tes reve­larà els mili­ons d’euros que reclama a 40 diri­gents del govern català com a res­pon­sa­bles comp­ta­bles per l’acció exte­rior del 2011 al 2017, amb un pres­su­post con­junt de 416,8 mili­ons d’euros. Un “mal­ba­ra­ta­ment” força qüesti­o­nat perquè se cen­tra en cen­su­rar acti­vi­tats de pro­moció de Cata­lu­nya i el seu dret a deci­dir, amb el 9-N i l’1-O, a través de con­ferències arreu del món, i sobre­tot en països euro­peus.

L’ex-secre­tari gene­ral del Diplo­cat, Albert Royo, va esti­mar que li recla­ma­rien uns 4,5 mili­ons d’euros per l’acció exte­rior, ja que qüesti­o­nen tota la feina d’aquest con­sorci publi­co­pri­vat. S’ha publi­cat que la fac­tura final podria ser d’entre cinc i deu mili­ons, i el Tri­bu­nal de Comp­tes va indi­car a aquest diari que fins dimarts no dirien res.

La ins­truc­tora dele­gada de les actu­a­ci­ons prèvies 80/2019, Espe­ranza García Moreno, ha citat a tots els 40, o els seus advo­cats, el 29 de juny, a par­tir de dos quarts de deu del matí, a la seu del Tri­bu­nal de Comp­tes, a Madrid, per deta­llar-los què els exi­geix a cada un o de forma solidària de la liqui­dació pro­vi­si­o­nal com­ple­mentària, en modi­fi­car part de la feta el gener del 2020, i de la qual els inves­ti­gats no en tenen conei­xe­ment i van denun­ciar “inde­fensió”, no accep­tada pel tri­bu­nal ni tam­poc per la fis­ca­lia ni l’Advo­ca­cia de l’Estat, que fan d’acu­sació. I si no hi hagués temps per aca­bar, es con­ti­nu­a­ria el dia 30 de juny. Els afec­tats podran pre­sen­tar recurs, però el tri­bu­nal, amb el seu sis­tema inqui­si­to­rial, els exi­girà que dipo­si­tin les fian­ces en un ter­mini de temps o se’ls embar­ga­ran béns i comp­tes cor­rents. Un cop fiançats els diners supo­sa­da­ment mal­ba­ra­tats, es rea­litza el judici, i con­tra la reso­lució sí que es pot recórrer a un tri­bu­nal de veri­tat i amb juris­dicció, com és la sala con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva del Tri­bu­nal Suprem.

L’informe fis­ca­lit­za­dor sobre l’acció exte­rior del 2011 al 2017 és un encàrrec del Congrés dels Dipu­tats, del desem­bre del 2017, amb el govern espa­nyol del PP, que va obte­nir l’aval del PSOE per inter­ve­nir i radi­o­gra­fiar de dalt a baix la Gene­ra­li­tat amb el càstig del 155. En ter­mes gene­rals, la ins­truc­tora sosté que els governs d’Artur Mas i de Car­les Puig­de­mont van ultra­pas­sar les seves com­petències pel que fa a política exte­rior, que –insis­teix– està “sub­or­di­nada” a la política exte­rior del govern espa­nyol, a la qual “no pot inter­fe­rir ni per­tor­bar”. Hi afe­geix que “la pro­moció del procés sobi­ra­nista no és una com­petència autonòmica” ni tam­poc “dels interes­sos del con­junt de Cata­lu­nya”.

Per con­tra, el govern català, en les al·lega­ci­ons fetes el 2019, ha res­post que les con­ferències, entre­vis­tes amb peri­o­dis­tes o tro­ba­des amb altres grups par­la­men­ta­ris s’empa­ren amb el dret a la lli­ber­tat d’expressió i política dels càrrecs de la Gene­ra­li­tat, com han fet –indica– altres càrrecs espa­nyols en ser inter­ro­gats a l’estran­ger, i no inva­li­den la juris­prudència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre les com­petències que tenen les comu­ni­tats autònomes en acció exte­rior. A més, la Gene­ra­li­tat nega amb rotun­di­tat l’acu­sació de l’òrgan fis­ca­lit­za­dor que se li ha “ocul­tat” docu­men­tació i hi afe­geix que mem­bres de l’equip fis­ca­lit­za­dor fins i tot van anar a Cata­lu­nya a reco­llir docu­ments al Depar­ta­ment d’Afers Exte­ri­ors diver­sos cops, com per exem­ple el març del 2018.

Cal recor­dar, a més, que la vocal del Tri­bu­nal de Comp­tes María Dolo­res Genaro Moya va fer un vot en con­tra de l’informe, en con­si­de­rar que es va tan­car amb una “urgència incom­pren­si­ble”, ja que fal­ten des­pe­ses per com­pro­var amb infor­mes impar­ci­als, i s’han reproduït fets de forma “exa­ge­rada” , i algu­nes de les acci­ons polítiques són decla­ra­ci­ons que “no tenen incidència comp­ta­ble”. Per exem­ple, exposa que un viatge del 24 de gener del 2017 del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i altres càrrecs se cita fins a cinc cops. En aquest sen­tit, exposa que unes 64 acti­vi­tats que es con­si­de­ren il·lícites en l’informe no tenen una base sòlida, o per exem­ple qüesti­o­nen un viatge de diver­sos dies només perquè el polític català va fer unes decla­ra­ci­ons pun­tu­als del procés inde­pen­den­tista.

Pre­ci­sa­ment, en l’informe no només es recu­llen acci­ons a l’exte­rior per divul­gar l’1-O del 2017, sinó també per la con­sulta del 9-N del 2014, de la qual en la causa penal es va resol­dre que no hi havia hagut mal­ver­sació i el Tri­bu­nal de Comp­tes ja va recla­mar al govern 5,2 mili­ons d’euros, apor­tats per la Caixa de Soli­da­ri­tat. La par­tida més alta era per la com­pra de 7.000 ordi­na­dors (2,8 mili­ons), que mal­grat que van ser deri­vats a esco­les públi­ques el Tri­bu­nal de Comp­tes va resol­dre que tenien una pèrdua de valor en haver estat usats per a la con­sulta popu­lar.

En l’informe pro­vi­si­o­nal sobre l’acció exte­rior no s’atri­bu­ei­xen les des­pe­ses sota sos­pita a noms par­ti­cu­lars, sinó als càrrecs que ocu­pa­ven lla­vors, i amb la llista dels 40 citats es pot con­fir­mar qui són. Una de les prin­ci­pals par­ti­des qüesti­o­na­des són els viat­ges a l’estran­ger i con­si­dera mal­ba­ra­ta­ment onze dels 40 viat­ges fets pels pre­si­dent Mas (Brus­sel·les, Ams­ter­dam, dos als EUA) i Puig­de­mont (Flan­des, Lon­dres, París, Brus­sel·les, Copen­ha­guen i també dos als EUA) i que es quan­ti­fi­quen en prop de 400.000 euros. En els viat­ges feien alguna con­ferència, però també visi­ta­ven empre­ses de renom, com la planta de Grífols als EUA, o de pro­moció de Cata­lu­nya, acció ben legal.

En el govern català, l’acció exte­rior ha estat diri­gida pel Depar­ta­ment de Pre­sidència pri­mer i des del gener del 2016 pel d’Afers Exte­ri­ors, i per això es con­si­dera irre­gu­lar qua­tre viat­ges del 2014 al 2016 del lla­vors con­se­ller de la Pre­sidència, Fran­cesc Homs, que es xifra en 19.496 euros, i de la con­se­llera de Vice­pre­sidència, Neus Munté, dos viat­ges al Que­bec, que sumen 8.020 euros, per conèixer el seu sis­tema elec­to­ral.

A més, dels 21 viat­ges revi­sats al lla­vors con­se­ller d’Eco­no­mia, Andreu Mas- Colell, cinc es rela­ci­o­nen amb la pro­moció de la inde­pendència de Cata­lu­nya (xifrats en 20.677 euros), com ara un a York o un altre acom­pa­nyant el pre­si­dent Mas als EUA. A Mas-Colell se li impu­ten dos viat­ges més com a con­se­ller d’Empresa i Conei­xe­ment, a Àustria i a Mos­cou, dels quals la ins­truc­tora es queixa que la Gene­ra­li­tat no ha apor­tat el cost com fa amb altres par­ti­des. Mas-Colell –amb qui s’ha inter­na­ci­o­na­lit­zat la per­se­cució del Tri­bu­nal de Comp­tes, quan el seu fill va fer difusió del pos­si­ble embar­ga­ment de les seves pro­pi­e­tats i de la seva pensió de jubi­lació– també va denun­ciar “inde­fensió” en no saber quina quan­ti­tat se li reclama.

La llista de viat­ges con­ti­nua: al vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras se li reclama un viatge del gener del 2017 a Brus­sel·les i al con­se­ller d’Afers Exte­ri­ors Raül Romeva, de 43 viat­ges revi­sats, setze es con­si­de­ren de pro­moció de la inde­pendència, amb un cost de 31.000 euros. La mala fe del Tri­bu­nal de Comp­tes és més evi­dent en la impu­tació de Jordi Turull, que va ser con­se­ller de la Pre­sidència del 17 de juliol al 27 d’octu­bre del 2017, quan la política exte­rior era ja diri­gida pel Depar­ta­ment d’Afers Exte­ri­ors. “L’única cita per al «reen­cu­en­tro» a què m’ha con­vo­cat l’Estat espa­nyol és al Tri­bu­nal de Comp­tes com a res­pon­sa­ble de des­pe­ses en els anys que no vaig ser con­se­ller ni tenia com­petències d’Exte­ri­ors. Aquesta és la rea­li­tat”, piu­lava Turull un dia abans de ser indul­tat.

A banda, es recu­llen dos viat­ges del con­se­ller d’Agri­cul­tura de l’època, un del 2014 als EUA, quan Josep Maria Pelegrí n’era el titu­lar, i un altre el 2017, amb la con­se­llera Merit­xell Ser­ret, però cap d’ells són citats. En canvi, sí que es recla­men diners al secre­tari gene­ral d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria i Pesca David Mas­cort.

Els direc­tors gene­rals per­se­guits pel Tri­bu­nal de Comp­tes també ho són per viat­ges a l’exte­rior, en acom­pa­nyar els seus supe­ri­ors, i en total en són nou. Jordi Solé, ara euro­di­pu­tat per ERC, va ser secre­tari d’Afers Exte­ri­ors de la UE del gener al desem­bre del 2016, en subs­ti­tució de Roger Albi­nyana, que va ocu­par el càrrec del 2013 al 2016.

Pel que fa a les setze dele­ga­ci­ons exte­ri­ors de la Gene­ra­li­tat –que sumen una des­pesa de 27,2 mili­ons d’euros del 2011 al 2017–, el Tri­bu­nal de Comp­tes qüesti­ona el seu fun­ci­o­na­ment, la dis­pa­ri­tat de sous i des­pe­ses de més de 3.000 euros sense un con­trol exhaus­tiu. El Tri­bu­nal de Comp­tes s’atre­veix a reco­ma­nar que les dele­ga­ci­ons, en gran part tan­ca­des amb el 155, han d’infor­mar dels seus pro­gra­mes i “inte­grar-se” a l’estratègia de la Secre­ta­ria d’Estat de l’Espa­nya Glo­bal. I que la Casa de la Gene­ra­li­tat a Per­pinyà (amb un pres­su­post de 3,2 mili­ons en sis anys) s’hau­ria de tan­car perquè “té poca acti­vi­tat i se solapa amb la d’altres enti­tats a París”, a més de cri­ti­car que “encara” depen­gui de Pre­sidència.