Un 30% dels treballadors de la cultura van perdre la feina o patir un ERTO el 2020, la demanda cultural presencial va patir un retrocés del 68% i un 13% de les organitzacions culturals no van superar el confinament i van tancar.

Aquestes són conclusions de l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2020, que ha presentat aquest dimecres el CoNCA, amb una radiografia específica de la crisi del sector cultural provocada per la pandèmia.

Tot i que la despesa en cultura de les administracions catalanes va ascendir a 1.054 milions d’euros, 5 més que el 2019, els sectors culturals no aproven la seva gestió davant la crisi, i el CoNCA els sol·licita un pla d’estímul a la demanda i intervencions d’urgència per mantenir l’estructura.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha lliurat l’Informe anual sobre l’estat de la cultura aquesta tarda a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Un informe que incorpora tres nous apartats: un de ressenya de les polítiques culturals del Parlament, el Govern i el Departament de Cultura; un sobre l’impacte de la Covid-19 en els sectors culturals a partir d’una enquesta als seus principals agents, i un tercer de conclusions, en què es fa una revisió crítica de les qüestions més rellevants de present de cara al futur més immediat.

Pel que fa a l’aproximació a l’afectació de la crisi de la Covid-19 en els sectors artístics i culturals, el CoNCA beu de dues fonts. D’una banda, durant el darrer trimestre del 2020, el Departament de Cultura (Gabinet Tècnic i ICEC) i el CoNCA van realitzar un estudi en què s’analitzava l’impacte econòmic de la pandèmia en els sectors culturals. Aquest treball tècnic xifrava en un 24% les pèrdues d’ingressos del conjunt dels sectors culturals catalans durant el 2020 (dels 4.475 milions d’euros facturats el 2019 es va passar a 3.387 milions d’euros el 2020), amb afectació desigual en funció del subsector (-72% de facturació a les arts escèniques, només -15% a l’audiovisual i els videojocs, per exemple).

De l’altra, l’Informe incorpora les impressions més recents sobre l’afectació i perspectives de futur del mateix sector, extretes de dos qüestionaris: un quantitatiu, en el qual han participat 528 organitzacions i 656 persones treballadores de la cultura, i un segon qualitatiu, que ha comptat amb 32 associacions representatives, 11 experts culturals i 9 directors d’equipaments culturals.

D’aquestes respostes s’extreu que el 60% de les organitzacions indiquen que un cop finalitzat el confinament, la recuperació de l’activitat només va ser parcial, mentre que un 13% no han reprès l’activitat o, directament, han tancat. La previsió per a l’any 2021 segueix la tendència: el 44% de les organitzacions preveuen una recuperació lenta i el 34% entreveuen fortes afectacions o, directament, el cessament de les activitats.

L’esperança, segons l’informe, està posada en el fet que durant el segon semestre de l’any es doni un retorn progressiu de l’activitat gràcies a la recuperació dels aforaments i al retorn de l’activitat en espais públics. En qualsevol cas, l’any 2021 servirà, com a molt, per mantenir les estructures en funcionament, i la recuperació s’espera més aviat pel 2022, segons els enquestats.

El teixit laboral també s’ha vist fortament afectat. Un 20% de les persones treballadores de la cultura s’han quedat sense feina a causa de la pandèmia, mentre un 10% han estat o continuen estant en ERTO i un 42% han vist com se’ls reduïa la feina a causa de la pandèmia. L’aturada de l’activitat també ha afectat els creadors que, malgrat haver pogut continuar amb la seva activitat, han vist com es demoraven les presentacions de les seves obres, els llançaments dels seus llibres, l’estrena de les seves propostes escèniques o audiovisuals o el llançament dels seus nous àlbums.