Eslovènia va assumir ahir la presidència de la Unió Europea (UE), una responsabilitat que alternen els països membres cada sis mesos i que, amb alguna excepció, tendeix a ser poc transcendent per al rumb polític del bloc. Així que ahir, inevitablement, tothom va posar el focus en el polèmic primer ministre d’aquest país que gestionarà a partir d’ara les reunions dels ministres europeus.

Janez Jansa és el Viktor Orbán eslovè. Populista, de dretes i un perill per a la democràcia. Té el gran mèrit de ser l’únic líder de la UE que va felicitar l’expresident dels EUA Donald Trump quan va guanyar les eleccions el 2016. Copiant les tàctiques del magnat nord-americà, s’ha guanyat el sobrenom de Mariscal Twitto –inspirat en el dictador iugoslau Josip Broz Tito– pel seu ús agressiu de les xarxes socials, entre altres coses, per atacar periodistes.

A part de les formes, Jansa genera preocupació a Brussel·les per com el seu govern posa en risc la llibertat de premsa a Eslovènia. Va deixar de finançar l’agència de notícies del país, l’STA, titllant-la de “vergonya nacional” i va insultar una presentadora de la televisió pública dient que era “una prostituta desgastada”.

Davant d’aquesta actitud, entitats com ara Reporters Sense Fronteres han qüestionat que es deixi la presidència de la UE a un govern que tracta així la premsa i que s’aventura en el camí d’Hongria i Polònia amb una agenda eurocrítica i homòfoba. Jansa i el primer ministre polonès són els únics que han donat suport a la llei d’Orbán que prohibeix parlar sobre el col·lectiu LGTBI a les escoles.

El país que ocupa la presidència rotatòria de la UE té un poder relatiu, però evidentment als socis més occidentals no els fa cap gràcia que aquest personatge ocupi un lloc destacat en la jerarquia institucional del club europeu, ni que sigui per sis mesos. Tampoc a Brussel·les estan del tot còmodes amb Jansa.

Ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va viatjar a Ljubljana per donar el tret de sortida a la presidència eslovena i va aprofitar per reivindicar la llibertat d’expressió i el “respecte” a la democràcia. “La presidència ha de jugar un rol important en les qüestions d’estat de dret”, va recordar a Jansa durant una roda de premsa conjunta.