Els crits del feminisme es fan llei. Els lemes Germana, jo sí que et crec, No és abús, és violació i Només sí és sí van cristal·litzar ahir en la llei orgànica de garantia integral de llibertat sexual –o llei de “només sí és sí”–, que va rebre llum verd al Consell de Ministres i que ara és enviada al Congrés per sotmetre’s a l’aprovació definitiva. La llei va passar pel Consell de Ministres el 3 de març del 2020 i ahir hi tornava en segona volta amb alguns canvis, com ara en la definició del que és consentiment, i amb la polèmica que la ministra d’Igualtat, Irene Montero, impulsora del text, no va poder comparèixer en la roda de premsa posterior, que va pertocar a la portaveu María Jesús Montero i a la vicepresidenta Nadia Calviño. Montero només va poder difondre un vídeo en què lloava la conquesta per al feminisme i citava Nagore Laffage, Laura Luelmo i Nevenka Fernández. “La llei situa el consentiment en el centre i això significa que només tu decideixes sobre el teu cos i la teva sexualitat. T’allibera d’haver de demostrar que et vas resistir, que hi va haver violència o que et vas sentir intimidada. Tota relació sense consentiment és una agressió”, va dir.

La redacció final de la definició de consentiment canvia el redactat del març. “S’entendrà que no existeix consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforme a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l’acte”, exigia el primer text. I finalment el text diu: “Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona.”

A més de crear centres d’atenció 24 hores per a dones víctimes i llars d’infància, la llei no eleva les penes, però unifica tots els delictes en el d’agressió i per primera vegada tipifica com a delicte l’assetjament al carrer, que comportarà penes de localització permanent i treballs per a la comunitat.