Altres

Joan Fontcuberta: “Amb el mural d’Igualada expliquem de manera visual què va passar durant el confinament”

L’artista ha creat onze panells que s’instal·laran permanentment per homenatjar els treballadors de la pandèmia

L’artista Joan Font­cu­berta ultima els detalls del mosaic gegant que retrà home­natge als tre­ba­lla­dors que es van situar a pri­mera línia durant els dies més durs de la pri­mera onada de la pandèmia a Cata­lu­nya.

Jun­ta­ment amb Òmnium Cul­tu­ral i el Fes­ti­val Cruïlla, han ideat un home­natge que que­darà ins­tal·lat de manera per­ma­nent i que il·lus­trarà onze per­so­nes de diver­sos col·lec­tius. Les imat­ges es for­men a par­tir d’unes 40.000 peti­tes foto­gra­fies quo­ti­di­a­nes del dia a dia del con­fi­na­ment i que han enviat unes 15.000 per­so­nes.

L’ele­ment, que està imprès sobre ceràmica, que­darà ofi­ci­al­ment inau­gu­rat el 17 de juliol a la plaça de Cal Font d’Igua­lada, àrea on es van regis­trar els pri­mers cas­sos de covid mas­sius del país.

Sota el títol “Mira­des des del con­fi­na­ment”, l’obra la con­fi­gu­ren onze panells amb una llar­gada total de 42 metres on s’hi il·lus­tren repre­sen­tants d’alguns col·lec­tius que van ser al peu de canó durant el con­fi­na­ment, com una con­duc­tora d’ambulàncies, una boti­guera o una infer­mera, totes elles per­so­nes anònimes, amb l’excepció del pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart. Tots ells faran una lle­tra amb la mà en el llen­guatge de sig­nes, que una rere l’altre crearà la paraula ‘soli­da­ri­tat’.

“Aquest és un pro­jecte de par­ti­ci­pació popu­lar que es con­creta amb la cons­trucció d’aquest mural fet amb milers de fotos, una con­tri­bució d’aquells que lliu­re­ment s’hi han sumat per il·lus­trar algu­nes de les vivències que van tenir durant el con­fi­na­ment”, explica l’artista Joan Font­cu­berta.

En els dar­rers mesos ha estat tre­ba­llant en aquest pro­jecte des del seu taller a l’antiga fàbrica Roca Umbert de Gra­no­llers (Vallès Ori­en­tal), on ha reco­llit les foto­gra­fies per con­ver­tir-les en el foto­mo­saic gegant.

Per a poder-hi par­ti­ci­par no hi havia cap con­di­ci­o­nant. “Vam dema­nar que ens envi­es­sin tan­tes fotos com volgués la gent, i que les hagues­sin fet durant el con­fi­na­ment, hi havia carta blanca, i en vam rebre 64.000 de 15.000 par­ti­ci­pants, de les quals n’hem fet ser­vir unes 40.000”, deta­lla.

Gos­sos, gats, roses per Sant Jordi, recep­tes de cuina, vide­o­tru­ca­des, mis­sat­ges de “bona nit” i de “bon dia” amb tot d’ani­ma­lons, i fins i tot alguna foto­gra­fia pujada de to for­men part d’aquest lle­gat que es podrà con­tem­plar a par­tir del 17 de juliol a la plaça de Cal Font d’Igua­lada.

És un home­natge a la Conca d’Òdena, el pri­mer ter­ri­tori de Cata­lu­nya que es va haver de con­fi­nar en detec­tar-hi els pri­mers casos mas­sius de covid.

Fotos sobre ceràmica

El procés va començar amb la cre­ació dels retrats dels grans pro­ta­go­nis­tes, i un cop tri­ats, es va apli­car un pro­ce­di­ment a través d’un pro­grama informàtic per a crear foto­mo­saics amb l’objec­tiu d’ele­gir les foto­gra­fies que els ciu­ta­dans havien enviat per ubi­car-les sobre les tes­sel·les.

A par­tir d’un algo­ritme, s’han esco­llit les imat­ges uti­lit­zant cri­te­ris per a mesu­rar el color, el to o la den­si­tat de les imat­ges, per després impri­mir-les amb una tècnica amb un procés de reco­bri­ment deter­mi­nat per a peces ceràmiques.

Així, la imatge queda per­ma­nent­ment inte­grada i pot resis­tir al pas del temps i la mete­o­ro­lo­gia, així com pin­ta­des o atacs menors.

“L’obra es pot con­si­de­rar un docu­ment i un monu­ment, perquè és un mirall d’una sèrie d’experiències que dins del con­fi­na­ment expli­quen de manera visual què va pas­sar, i a la vegada és un home­natge a uns col·lec­tius que ho van pas­sar mala­ment”, con­si­dera Font­cu­berta.

A banda del monu­ment d’Igua­lada, en la inau­gu­ració del Fes­ti­val Cruïlla, el dijous 8 de juliol, es farà públic i en pan­ta­lla gegant un vídeo en què s’hi reco­pi­la­ran algu­nes de les imat­ges rebu­des. “Serà un mun­tatge audi­o­vi­sual espec­ta­cu­lar”, pro­met l’artista.

Cata­lit­zant ener­gies

El pro­jecte ha permès con­nec­tar amb moltíssima gent des del seu estudi, con­tem­plant com si mirés pel pany d’una porta què pas­sava en la més abso­luta inti­mi­tat durant els dies en què tot­hom, qui més qui menys, es va retro­bar amb si mateix.

“Molts cops l’artista es troba sol en el taller, i des dels seus fan­tas­mes ha de pro­jec­tar una obra, però aquí em con­si­dero un cata­lit­za­dor d’ener­gies, d’idees i sen­si­bi­li­tats, el que faig és con­duir-les per crear una obra coral, de tots”, revela.

Font­cu­berta és cone­gut inter­na­ci­o­nal­ment per tre­balls com “El petó”, que es pot veure a la plaça d’Isi­dre Nonell de Bar­ce­lona, “un bon fons per a fer-s’hi sel­fies”, diu en to de broma.

Amb la cre­ació d’Igua­lada, “el foto­mo­saic més gran del món”, pun­tu­a­litza, s’espera un impacte simi­lar, ja no només per les seves dimen­si­ons, sinó per la pro­fun­di­tat del mis­satge i l’home­natge que suposa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.