En el segon semestre d’aquest any s’hauria iniciat un nou boom immobiliari que duraria almenys fins el 2023, però que podria arribar fins el 2026 si els tipus d’interès continuen baixos. Aquesta és la previsió de l’Informe anual del mercat immobiliari que elaboren la consultora Forcadell i la Universitat de Barcelona, que va ser presentat ahir. L’estudi estima per al 2021 un increment de les transaccions en el mercat de propietat del 25%, acompanyat d’un augment els preus, del 3%. El 2022 aquests paràmetres pujarien un 15% i un 10%, respectivament: “Les dades macroeconòmiques són tan bones i les perspectives són tan meravelloses que auguro un nou boom immobiliari que no acabarà en bombolla”, ha puntualitzat el professor de la UB i director editorial de l’informe, Gonzalo Bernardos. Per a Bernardos és una bona notícia perquè impulsarà la construcció, que ajudarà al creixement econòmic en el seu conjunt i a la creació de “més i millor ocupació”. En concret, el càlcul és que la producció de nou habitatge pugui arribar als 50.000 l’any a Catalunya. Cal pensar que l’any passat es van iniciar un 11.395 habitatges.

Les previsions parteixen d’impacte de la pandèmia en el sector, millor de l’esperat. Forcadell qualifica de “recessió light” el daltabaix que ha patit el mercat de propietat amb la pandèmia. En els darrers quinze mesos les transaccions han baixat menys de l’esperat: un 14,5% a tot l’estat, quan el 2008 el mercat es va ensorrar un 32,6%. Igualment, els preus de l’habitatge usat s’han ajustat entre un 5% i un 10%, entre febrer de 2021 i febrer de 2020.

Una oferta de producte escassa, un sistema financer sòlid i uns tipus d’interès històricament baixos han contribuït a aquest comportament. Però la gran novetat ha estat el naixement en plena crisi d’una nova font de demanda molt localitzada: “Són famílies de classe social mitja-alta o alta amb una bona capacitat d’endeutament o que tenen recursos i que substitueixen el pis de Barcelona per una casa als afores, principalment localitats marítimes com ara Castelldefels, Gavà i algunes del Maresme”, assegura.

Aquest millor comportament anticipa un futur positiu per al sector: “Les famílies tenen estalvis, els tipus estan baixos, i no tenen alternativa conservadora on invertir i l’optimisme generat per les vacunes farà que l’inversor torni al totxo”, conclou Bernardos.