concentració.

Però potser hi ha raons més pregones, com explica Miquel Serracanta, professor del màster en supply chain (cadena de subministrament) a EAE: “La covid hi ha tingut alguna cosa a veure, si tenim en compte que en estimular el teletreball ha demanat un esforç més gran en digitalització, la qual cosa multiplica la demanda de xips.” Mòbils, ordinadors, però també neveres, patinets o cotxes, necessiten xips, així que “en una estructura de subministrament en què dos països es fan càrrec del 83% de la fabricació, tot i que els fabricants s’hi escarrassin, no s’arriba a satisfer el proveïment i els estocs s’exhaureixen”.

En termes geoestratègics, és clar que es tracta que hi hagi més diversificació global, i és per això que la UE, en la seva prospectiva per als pròxims 10 anys, es planteja que un 20% dels xips de darrera generació de la demanda mundial es fabriquin a territori comunitari. Però, com diu Serracanta, “no és tan senzill, perquè obrir una nova fàbrica requereix entre 18 mesos i tres anys, i pot suposar una inversió de 8.000 milions d’euros”.

Potser caldrà pensar en solucions de més abast, de racionalització de recursos: “Haurem de determinar quin és el millor ús dels xips, fixar prioritats entre productes de més i menys valor afegit. Pot ser que ens replantegem que tot hagi de ser connectable.”

Caldrà pensar que no podem deixar aturades les fàbriques de cotxes, que no estan acostumades a treballar amb estoc, o l’expansió del 5G, i renunciar al fet que una aspiradora o un raspall tinguin el seu xip?

I un altre risc és l’encariment de béns de consum: “Si el fabricant d’ordinadors i cotxes ha de pagar 10 vegades més pel xip, això repercutirà en el preu final.” De fet, ja ens hem trobat que el preu del semiconductor principal, el silici, s’ha disparat un 20%.

El professor d’economia i finances d’EADA, Joan Tarradellas, vol dur aquesta crisi de subministrament molt més enllà: “La pandèmia ha deixat més clar que mai que patim una gran dependència d’Àsia, i no només en xips, sinó en tota la cadena de subministrament.” Així doncs, “no pot ser que depenguem d’una sequera a Taiwan, cal que Europa fabriqui aquells productes que són clau per al funcionament de l’economia”.

Tarradellas observa que els EUA “ja s’han posat les piles”, i l’administració Biden ha demanat al Congrés 50.000 milions de dòlars per fabricar semiconductors. Val a dir que la quota de producció de xips als EUA respecte dels que es fabriquen arreu del món havia caigut del 37% del 1990 al 12% del 2021. “Europa s’ha de plantejar fabricar xips però, és clar, és una decisió privada, i això demana uns mesos abans no es concreti, per la qual cosa hi podrien entrar els ajuts europeus.” Amb la materialització de grans fàbriques de microprocessadors als EUA i la UE, “ja no hi haurà tanta dependència”. Val a dir que el moviment dels EUA s’emmarca en la seva guerra particular amb la Xina, que s’ha anat abocant a l’acaparament de xips durant els darrers temps precisament per no frenar la seva producció, tot important el 2020 xips semiconductors per un valor de 226.500 milions d’euros, un 25% del que es gasta en petroli.

En la previsió de Joan Tarradellas, després de l’estiu es podria arribar a una situació de certa normalitat, però no és descartable que “els preus de molts béns vagin cap amunt, tot sumant-hi l’alça que poden experimentar els preus del petroli”.