con­cen­tració.

Però pot­ser hi ha raons més pre­go­nes, com explica Miquel Ser­ra­canta, pro­fes­sor del màster en supply chain (cadena de sub­mi­nis­tra­ment) a EAE: “La covid hi ha tin­gut alguna cosa a veure, si tenim en compte que en esti­mu­lar el tele­tre­ball ha dema­nat un esforç més gran en digi­ta­lit­zació, la qual cosa mul­ti­plica la demanda de xips.” Mòbils, ordi­na­dors, però també neve­res, pati­nets o cot­xes, neces­si­ten xips, així que “en una estruc­tura de sub­mi­nis­tra­ment en què dos països es fan càrrec del 83% de la fabri­cació, tot i que els fabri­cants s’hi escar­ras­sin, no s’arriba a satis­fer el proveïment i els estocs s’exhau­rei­xen”.

En ter­mes geo­es­tratègics, és clar que es tracta que hi hagi més diver­si­fi­cació glo­bal, i és per això que la UE, en la seva pros­pec­tiva per als pròxims 10 anys, es plan­teja que un 20% dels xips de dar­rera gene­ració de la demanda mun­dial es fabri­quin a ter­ri­tori comu­ni­tari. Però, com diu Ser­ra­canta, “no és tan sen­zill, perquè obrir una nova fàbrica reque­reix entre 18 mesos i tres anys, i pot supo­sar una inversió de 8.000 mili­ons d’euros”.

Pot­ser caldrà pen­sar en solu­ci­ons de més abast, de raci­o­na­lit­zació de recur­sos: “Hau­rem de deter­mi­nar quin és el millor ús dels xips, fixar pri­o­ri­tats entre pro­duc­tes de més i menys valor afe­git. Pot ser que ens replan­te­gem que tot hagi de ser con­nec­ta­ble.”

Caldrà pen­sar que no podem dei­xar atu­ra­des les fàbri­ques de cot­xes, que no estan acos­tu­ma­des a tre­ba­llar amb estoc, o l’expansió del 5G, i renun­ciar al fet que una aspi­ra­dora o un ras­pall tin­guin el seu xip?

I un altre risc és l’enca­ri­ment de béns de con­sum: “Si el fabri­cant d’ordi­na­dors i cot­xes ha de pagar 10 vega­des més pel xip, això reper­cu­tirà en el preu final.” De fet, ja ens hem tro­bat que el preu del semi­con­duc­tor prin­ci­pal, el silici, s’ha dis­pa­rat un 20%.

El pro­fes­sor d’eco­no­mia i finan­ces d’EADA, Joan Tar­ra­de­llas, vol dur aquesta crisi de sub­mi­nis­tra­ment molt més enllà: “La pandèmia ha dei­xat més clar que mai que patim una gran dependència d’Àsia, i no només en xips, sinó en tota la cadena de sub­mi­nis­tra­ment.” Així doncs, “no pot ser que depen­guem d’una sequera a Taiwan, cal que Europa fabri­qui aquells pro­duc­tes que són clau per al fun­ci­o­na­ment de l’eco­no­mia”.

Tar­ra­de­llas observa que els EUA “ja s’han posat les piles”, i l’admi­nis­tració Biden ha dema­nat al Congrés 50.000 mili­ons de dòlars per fabri­car semi­con­duc­tors. Val a dir que la quota de pro­ducció de xips als EUA res­pecte dels que es fabri­quen arreu del món havia cai­gut del 37% del 1990 al 12% del 2021. “Europa s’ha de plan­te­jar fabri­car xips però, és clar, és una decisió pri­vada, i això demana uns mesos abans no es con­creti, per la qual cosa hi podrien entrar els ajuts euro­peus.” Amb la mate­ri­a­lit­zació de grans fàbri­ques de micro­pro­ces­sa­dors als EUA i la UE, “ja no hi haurà tanta dependència”. Val a dir que el movi­ment dels EUA s’emmarca en la seva guerra par­ti­cu­lar amb la Xina, que s’ha anat abo­cant a l’aca­pa­ra­ment de xips durant els dar­rers temps pre­ci­sa­ment per no fre­nar la seva pro­ducció, tot impor­tant el 2020 xips semi­con­duc­tors per un valor de 226.500 mili­ons d’euros, un 25% del que es gasta en petroli.

En la pre­visió de Joan Tar­ra­de­llas, després de l’estiu es podria arri­bar a una situ­ació de certa nor­ma­li­tat, però no és des­car­ta­ble que “els preus de molts béns vagin cap amunt, tot sumant-hi l’alça que poden expe­ri­men­tar els preus del petroli”.